Blogs

Observatorio de la Lectura y el Libro | Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Document monogràfic que recull les principals dades estadístiques sobre el sector del llibre a l’Estat espanyol, en l'àmbit de l'edició i comercialització (interior i exterior), així com informació relativa a l'activitat lectora i biblioteques.

En termes d’edició i facturació en el mercat interior, les darreres dades apunten a un canvi en la tendència involutiva de la indústria del llibre espanyol per primer cop en quatre anys. El nombre de llibres editats ha augmentat un 1,88% respecte l’any anterior, passant dels 89.130 en 2013 als 90.802 llibres editats en 2014. La facturació, de forma encara més tímida, ha augmentat en un 0,6% respecte l’any anterior, passant dels 2182 als 2.195,8 milions d'euros.

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

Interacció s’ha nodrit de l’esforç de moltes persones que han generat les 310 entrades escrites durant aquests 12 mesos. Aquest és, no hi ha cap mena de dubte, el material imprescindible amb què s’ha construït la comunitat. Correspon als autors, i a les seves contribucions, el mèrit d’haver mantingut viva aquesta plataforma durant tot l’any. A tots ells, gràcies!

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez Morató | International Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.