Blogs

  
Publicat el 1986, en un moment marcat per la crisi econòmica, la consolidació de la democràcia i el qüestionament de les primeres polítiques culturals franceses, aquest text d'Augustin Girard constitueix una de les formulacions més influents de la prospectiva cultural europea. El seu interès no rau només en el diagnòstic del moment històric, sinó en una redefinició profunda del sentit de les polítiques culturals, que deixa de situar-les exclusivament en el terreny de les arts per entendre-les com una condició de la democràcia i de la capacitat col·lectiva d'imaginar el futur.
  

  
Aquest document és especialment interessant perquè recull un moment de canvi en les polítiques culturals locals. Publicat el 2009, en ple debat sobre els efectes de les noves migracions i la cohesió social, el Fòrum de Regidors i Regidores de Cultura proposa desplaçar la mirada des de la diversitat entesa com un fenomen demogràfic cap a la diversitat com una qüestió central de la política cultural. No es limita a defensar el reconeixement de les diferents identitats culturals, sinó que planteja que la cultura pot esdevenir un instrument per construir convivència, pertinença i ciutadania compartida.

  
Una lectura breu i incisiva d’Antonio Lafuente que ajuda a entendre per què la discussió sobre què pot ser apropiat i què ha de romandre compartit és avui central per a les polítiques culturals i del coneixement.

Publicat a Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura (núm. 77–78, 2007), aquest article ofereix una síntesi lúcida sobre la complexitat del concepte de procomú i sobre la necessitat d’obrir un debat social informat al voltant dels límits entre allò públic i allò privat.

  
Vivim envoltats d’informació i, alhora, amb dificultats creixents per transformar-la en coneixement. Aquest text introdueix una idea que continua ressonant: l’abundància informativa no garanteix capacitat crítica ni comprensió del món. Rellegir-lo avui permet situar el paper de la cultura en aquest context, no com a consum ni com a entreteniment, sinó com a espai de mediació, interpretació i construcció de sentit. (n. de l'e., 2026)
  

  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia
  

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.