Blogs

La falta de consideració que pateix la cultura entre les prioritats socials i la manca de rigor del seu abordatge polític posen de manifest la necessitat de reconnectar-la amb la vida quotidiana de les persones per accentuar la seva rellevància. Vivim immersos en la cultura i cal ser conscients en tot moment del seu caràcter comú i quotidià. L’estudi o avaluació d’altres valors o impactes de la cultura haurien d’ajudar a entendre per què és important a la nostra societat, com també posar en valor el que fan agents, equipaments i institucions culturals.

‘Les arts no han de ser objectes ni productes, sinó que han de formar part de processos vivencials i col·lectius’

Amb motiu del curs ‘Art comunitari i dinamització social’, que va tenir lloc els dies 29 de novembre i 1 de desembre al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC),  hem entrevistat l’artista Marta Ricart, co-fundadora de la xarxa Artibarri i Teleduca, i implicada des de fa molts anys amb l’art comunitari. Actualment Ricart treballa amb el poeta i pastor Pep Divins, a la recerca de paraules perdudes, mentre prepara dos projectes expositius amb els quals donar a conèixer un llenguatge oblidat de les arts que actualment és necessari de recordat. Hem conversat amb ella i aquest n’és el resultat.

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.