Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Arts escèniques i cultura digital: noves pràctiques i nous públics


  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.
  

Els equipaments culturals de Castellví de Rosanes

L’Ajuntament de Castellví de Rosanes ha sol·licitat a la Diputació de Barcelona un assessorament cultural i tècnic per estudiar la situació actual dels equipaments culturals i presentar una estratègia que en potenciï els seus usos.

L’assessorament consisteix en elaborar un Pla d’Equipaments Culturals del municipi que n’estudiï l’estat: tant a nivell normatiu (recomanacions per a l’adequació a la normativa vigent) com pel que fa als usos (optimització, programació i rendiment) dels equipaments culturals del municipi.

Museus pobres, museus buits: què queda quan la cultura es construeix sense idees


  
Llegit avui, el text funciona com una advertència. En un context on la sostenibilitat dels equipaments torna a estar en qüestió, la pregunta no és només quants museus podem mantenir, sinó quin tipus de museus volem. I sobretot: si estem disposats a prioritzar el contingut i la funció pública per sobre de la forma. (n. de l'e., 2026)
  
Un llibre publicat en plena expansió d’equipaments culturals posa el dit a la nafra: no tots els museus són el mateix. Entre els que resisteixen amb pocs recursos i els que neixen sense contingut, s’hi dibuixa una crítica que continua interpel·lant avui les polítiques culturals.
  

Un model en qüestió: límits i tensions del finançament cultural espanyol en el context europeu


  

La crisi econòmica no només redueix recursos, també posa en evidència les bases del sistema. L’estudi sobre el model espanyol de finançament cultural situa el debat en un terreny més profund: dependència pública, feblesa del mecenatge i dificultats per adaptar-se als estàndards europeus.
  


Pla de cultura digital per a les empreses creatives catalanes 2014-2016

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Fidelitzar públics: canvis estructurals i màrqueting per a les arts



Discurs molt alineat amb l’agenda europea d’audiències. Encara recognoscible, però conceptualment superat. Reflecteix una orientació cap a la captació i diversificació d’audiències que ha marcat moltes polítiques culturals. Avui, aquest enfocament conviu amb mirades més crítiques que posen l’accent en la relació, la corresponsabilitat i els drets culturals. El text ajuda a entendre aquest punt de partida.(n. de l'e., 2026)
  

MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics


  
El documental “MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics”, produït pel col·lectiu SUB (Societat U de Barcelona), revisa l’origen i l’evolució del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i utilitza el seu cas per obrir un debat sobre les polítiques públiques d’art contemporani
  

Anuario de la música en vivo 2014

Associació de Promotors Musicals (APM)

La facturació de la música en directe cau un 28% respecte l’any anterior amb la pujada de l’IVA i Espanya perd atractiu per als grans artistes internacionals, segons va afirmar Pascual Egea, president de l'Associació de Promotors Musicals (APM), a la presentació d’aquest anuari que mostra que el negoci va obtenir 59,1 milions menys de facturació neta, fins a situar-se en 147,4 milions d’euros. Egea es queixa també del ‘baix preu de les entrades’, una situació que considera forçosa després d’anys en què el públic nacional s’ha acostumat a la filosofia de la ‘cultura gratuïta’ per la intervenció dels ajuntaments com a promotors.

Cultura y creatividad en la nueva economía urbana evidencias, discursos y críticas

Auxkin Galarraga Ezponda, Álvaro Luna García, Sandra González Durán |  Revista de dirección y administración de empresas = Enpresen zuzendaritza eta administraziorako aldizkaria, , Nº 20, 2013 

Resumen:  En la medida en que el papel de los sectores cultural, artístico y creativo en el desarrollo económico y social de las ciudades-región comienza a ser ampliamente reconocido gracias a las progresivas evidencias empíricas recogidas en los últimos años sobre su importante capacidad de dinamismo, innovación y conectividad global, las intervenciones de las diferentes administraciones públicas y agentes privados en este ámbito también han ido en aumento. Una vez que el sector industrial ha declinado de forma drástica y otras actividades terciarias de la economía urbana se encuentran estancadas o en declive (comercio, consultoría, servicios inmobiliarios, etc.), las formas de producción y trabajo cognitivo-culturales son crecientemente señaladas como grandes impulsoras de la regeneración urbana, el posicionamiento global de las ciudades-región, la creación de empleo y la conexión con las vanguardias culturales.