Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Espanya: la cultura en temps de crisi


  
Un informe coordinat per Enrique Bustamante per a l’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas analitza l’impacte de la crisi econòmica en el sistema cultural espanyol.

IVA cultural: comparativa dels tipus impositius a Europa


  
Un informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya compara els tipus d’IVA aplicats a diversos béns i serveis culturals en diferents països de la Unió Europea.
  

La governança i la gestió de les institucions culturals nacionals


  
Un article de Joaquim Rius Ulldemolins analitza com han evolucionat els models de governança de les grans institucions culturals i les tensions entre política cultural, gestió i autonomia artística.
  

In memoriam de Eduard Delgado i Clavera

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

Crisis económica y cultura

The Economy Journal. com 10/02/2014

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

La cultura transgènica


  
En els darrers anys s’ha obert amb força un debat sobre qui produeix, gestiona i legitima la cultura. En aquest article, Helena Ojeda utilitza la metàfora de la “cultura transgènica” per descriure els processos en què pràctiques culturals nascudes en l’àmbit comunitari acaben absorbides o redefinides per les institucions i el mercat. El text parteix d’una discussió al Fòrum Indigestió que confrontava dues visions: la cultura com a espai de producció col·lectiva i la cultura organitzada segons la lògica de les indústries culturals. 

La lectura posa el focus en una tensió que travessa moltes polítiques culturals: què passa quan les formes culturals comunitàries entren en els circuits institucionals. El text convida a pensar com es poden reconèixer i sostenir aquestes pràctiques sense neutralitzar el seu potencial crític ni diluir-ne l’autonomia.
  
  

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’


  
La pregunta sobre qui paga el patrimoni apareix sovint quan es discuteix el seu ús turístic o el cost de mantenir monuments, museus o jaciments. Aquest text de Pere Izquierdo recorda que el patrimoni cultural és el resultat d’una cadena d’operacions molt més llarga: investigar-lo, documentar-lo, protegir-lo, conservar-lo i finalment fer-lo accessible a la societat. 

L’autor adverteix que confiar en l’explotació turística com a principal font de recursos és una expectativa fràgil. Bona part del valor econòmic generat pel turisme cultural no retorna als dispositius que fan possible la preservació del patrimoni, sinó que es distribueix en sectors com el transport, l’allotjament o la restauració. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió de fons en les polítiques patrimonials: si el patrimoni és un bé col·lectiu que s’ha de transmetre a les generacions futures, quin paper han d’assumir les administracions públiques en el seu finançament i en la definició de les seves prioritats.  
  

El nacimiento del “creador cultural”


  
En el sistema cultural contemporani, cada vegada intervenen més actors que no són estrictament artistes. Programadors, gestors, mediadors, productors o comissaris formen part d’un entramat que connecta la creació amb els públics. Aquest text de David Márquez proposa pensar aquest fenomen a partir d’una idea provocadora: el naixement del “creador cultural”.

La reflexió parteix d’una distinció útil. L’activitat artística remet als processos creatius dels artistes. La cultura, en canvi, és el procés social que permet que aquestes creacions circulin, es comparteixin i adquireixin sentit col·lectiu. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió central en moltes polítiques culturals: com es defineixen i es reconeixen les professions que sostenen el sistema cultural més enllà de la figura de l’artista. El text convida a mirar la cultura com un ecosistema de pràctiques i rols diversos que fan possible la relació entre creació, institucions i societat.
  
  

Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS


  
La fiscalitat és un dels instruments menys visibles però més determinants de les polítiques culturals. En aquest article, Lluís Bonet analitza el pes que tenen els beneficis fiscals aplicats a la cultura dins el sistema tributari espanyol, especialment a través de l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats. 

Aquest tipus de mesures funcionen com una forma indirecta de suport públic. No es tradueixen en subvencions directes, sinó en exempcions, deduccions o tipus reduïts que redueixen la recaptació fiscal amb l’objectiu d’afavorir determinades activitats culturals. 

Llegir aquest text ajuda a entendre que la política cultural no es construeix només a través de programes i pressupostos. També es configura a través de decisions fiscals que poden incentivar o limitar el desenvolupament de sectors culturals, l’accés dels ciutadans a la cultura i els equilibris entre mercat i acció pública.
  
  

Subsidiarietat i cultura: qui decideix què en la democràcia contemporània?


 


Un recull coral impulsat per Banlieues d’Europe que explora el paper real de governs, ciutadania i societat civil en la governança cultural actual.


El document reuneix més d’una vintena d’autors internacionals que analitzen el significat present de la subsidiarietat des de la teoria democràtica fins a la pràctica institucional.