Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Diversitat cultural: discurs assumit, transformació pendent


  
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
  

Entrevista a Joan Andreu Joan, organitzador del SummerPie Festival

Una de les coses que més ens agrada a Art-Xipèlag , Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és establir xarxes virtuals i físiques amb els protagonistes de la cultura illenca. Volem aportar el nostre granet de sorra perquè a poc a poc es conegui la bona feina que s'està fent per part dels professionals.

Ecosistema o industria cultural



  
El llenguatge de les indústries culturals s’ha imposat com a marc dominant per explicar el paper de la cultura en l’economia. En aquest text, Santi Eraso qüestiona aquesta reducció i proposa recuperar la idea d’ecosistema cultural, molt més ampli que el conjunt d’activitats que generen productes i mercats. La seva reflexió recorda que la cultura també produeix coneixement, relacions socials, experiències i recursos simbòlics que no poden mesurar-se només en termes de consum o creixement econòmic. 

 El text convida a pensar si la cultura s’ha de governar només com un sector econòmic o com un ecosistema complex que sosté drets, imaginació i vida col·lectiva.
  

La cultura després del relat creatiu


  
L’article publicat a  Demasiado Superávit proposa una lectura especialment crítica del gir que van experimentar les polítiques culturals durant les dècades anteriors a la crisi financera. El text parteix d’una oposició suggerent entre dues figures que han marcat imaginàriament la política cultural contemporània: Matthew Arnold i Richard Florida.

Del model estatal al model urbà: la mutació dels equipaments culturals


  
L’article analitza la relació entre els models de política cultural i les formes que adopten els equipaments culturals, proposant un desplaçament clau en la seva interpretació: si durant bona part del segle XX els equipaments responien als models nacionals de política cultural, en el context contemporani són els models locals els que en determinen la configuració. Aquesta hipòtesi no és menor. Implica assumir que els equipaments ja no són només infraestructures culturals, sinó dispositius inscrits en estratègies urbanes, econòmiques i de governança que operen a escala local.
  

A Art-Xipèlag hem conversat amb Cristina Riera, gestora cultural

ArtXipèlag vol ser una plataforma per a, entre d'altres coses, crear xarxes entre els diferents agents culturals de Balears. El coneixement del teixit cultural de les Illes és bàsic per poder establir sinergies i aconseguir un major desenvolupament del sector.

Una de les nostres actuacions per donar a conèixer la realitat cultural de les Illes, és tenir una conversa amb algun professional de la cultura i després publicar-la al web.

Un recorregut per l'intens curs dels 1300 alumnes i 42 professionals de l'EMCA de l'Hospitalet

Sóc una seguidora incondicional d'Interacció però el meu paper sempre és de voyeur. Sóc dels gestors culturals amb les mans sempre enfangades de feina i amb poques oportunitats de compartir les reflexions amb la resta de la comunitat d'Interacció.

No volia acabar aquest curs, però, sense compartir amb vosaltres les pinzellades de l'activitats de l'Escola de Música - Centre de les Arts de L'Hospitalet que hem compartit amb les famílies i els alumnes de l'escola.

Aquí van i bon estiu!

1

Dinàmiques digitals a Catalunya

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

El valor de la cultura més enllà de l’impacte


  
La justificació pública de la cultura s’ha construït a partir d’una pregunta aparentment pragmàtica: què aporta? Creixement econòmic, regeneració urbana, cohesió social, benestar, turisme o innovació han estat alguns dels arguments més utilitzats per legitimar la inversió cultural. L’informe Understanding the value of arts & culture, impulsat per l’AHRC britànic, intenta desplaçar aquest marc i planteja una idea més complexa: el valor de la cultura no es pot reduir ni a l’impacte econòmic ni a una defensa abstracta de l’“art per l’art”.
  

Reutilitzar la ciutat abans de construir-ne una altra


  
La crisi econòmica i l’esgotament d’un determinat model d’expansió urbana van deixar moltes ciutats plenes d’espais sense ús, equipaments infrautilitzats i projectes inacabats. El document Estratègies de reactivació transitòria d’actius urbans en desús, publicat per la Diputació de Barcelona, proposa una lectura especialment significativa d’aquest escenari: abans de continuar construint, calia aprendre a reutilitzar.