Blogs

Els mots tenen la virtut de guanyar valors quan s’acompanyen d’altres mots. De la mateixa manera que les persones quan ens trobem podem sumar i crear més significats o aprendre i formar noves sonoritats. Com els passa als mots però, la mètrica de vegades ens pot separar fins arribar a l’extrem d’aïllar-nos. És en aquest punt, quan el mot es troba allunyat de tot i tothom, que viu encara més intensament la necessitat de dir i significar-se, de trobar-se fins formar part d’un poemari.

Vivim dies insòlits i la societat està responent. La gran responsabilitat de totes i tots, petits i grans, és quedar-nos a casa, practicar el teletreball en la mesura del possible i preocupar-nos pels nostres des de la distància. El sector sanitari està mostrant el seu compromís i professionalitat de forma incansable des de ja fa dies. Els transportistes, treballadors i treballadores de supermercats, forns, gasolineres i establiments amb altres productes de primera necessitat accentuen les mesures de seguretat i continuen treballant sense decaure, mantenint els ànims. Davant d’aquesta situació mai vista, l’àmbit de la cultura ha sabut estar a l’alçada i ha treballat a contrarellotge i amb entusiasme per fer-nos arribar a casa la música, els llibres, els contes, els poemes, el teatre, l’art i els museus. Per així, a través de fils culturals, aconseguir mantenir-nos en contacte tot i l'aïllament social actual.

  
Aquest article analitza la incorporació de l’art comunitari en els teatres de Barcelona en el marc del que s’ha anomenat el “gir social” de les polítiques culturals. La cultura deixa de ser concebuda només com a producció artística per esdevenir també un recurs amb funcions educatives, socials i integradores. Aquesta transformació situa els equipaments teatrals en una posició ambivalent: d’una banda, com a agents culturals que amplien la participació i el vincle amb el territori; de l’altra, com a instruments d’unes polítiques que assignen a la cultura funcions que excedeixen la seva lògica pròpia.
  

Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez | Fesabid
 

Les biblioteques públiques del territori espanyol es troben amb la necessitat d’afrontar un canvi de paradigma, fet que es posa de manifest tant per les conseqüències de la crisi com per les transformacions socials i informatives produïdes durant els darrers anys. Així ho consideren els autors del present informe, Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez, d’acord amb els quals els canvis en la gestió d’aquests equipaments és una prioritat.
 

“Las bibliotecas públicas en España: diagnostico tres la crisis económica” analitza les dades estadístiques recopilades entre els anys 2010 i 2016 i té per objectiu principal conèixer millor la situació de les biblioteques públiques i la seva evolució. D’aquesta manera, es pretén obtenir una base d’evidències per tal de poder alertar quan sigui necessari dels efectes negatius que la recessió econòmica han provocat al sector.