Blogs

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 168,0 milers de persones en el segon trimestre del 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del -7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -10,6% en el cas de les dones i del -5,3% en el cas dels homes.

Per situació professional, la població assalariada disminueix un -15,3%, mentre que la no assalariada augmenta en un 7,5%El sector cultural aplega el 5,2% de la població ocupada a Catalunya, aquest segon trimestre de 2020. Pel que fa a l'Estat espanyol, la població ocupada en el sector cultural s'ha reduit  un -7,4% respecte l'any anterior i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

El museu amb ulls d'infant

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu. Ara que les visites als museus han canviat, com ha canviat l'experiència d'anar a l'escola amb les mesures sanitàries, més que mai cal tenir clars els drets dels infants malgrat les resticcions. Aquesta guia que aquí us presentem pot ajudar a fer de la visita al museu una vivència agaradable pels infants o si més no, valorar què és el que els privem de fer lliurement.

Cooperativisme: alternativa cultural i de ciutat

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.



Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques

European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se. Segons l’informe Sustainable Development Goals and Libraries – First European report una bona manera d’aconseguir-ho és vincular la seva tasca amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Posar les relacions al centre

John Byrne, Elinor Morgan, November Paynter, Aida Sánchez de Serdio, Adela Zeleznik | Valiz

Podem imaginar nous escenaris pels museus del futur? Quines característiques tindran? És evident que la direcció va cap a la construcció d’un museus més social, obert i participatiu. Entenem doncs que el futur dels museus va en aquesta direcció. Al llibre es reflexiona sobre com s’entendrà el museu en el futur, i és per això que ofereix una anàlisi de l’educació, la mediació o la interpretació que es duu a terme dins d’aquesta institució. La intenció d’aquestes reflexions és entendre que el visitant ja no és tractat com un mer visitant, sinó com un membre part d’un cos. Els museus han començat a autointerpretar-se com espais de col·laboració en la producció de coneixement, i amb la necessitat d’aplicar nous rols. És per això que cada vegada tenen més la necessitat de canviar les estructures i re-imaginar els futurs escenaris possible.

Entre valls i muntanyes

Culture Action Europe, The European Network of Cultural Centres, International network for contemporary performing arts i Trans Europe Halles

Malgrat passar desapercebudes massa sovint, les pràctiques artístiques i socioculturals que es desenvolupen a les àrees no urbanes tenen un gran potencial. Així ho consideren els autors d’aquest breu, sintètic i a la vegada suggeridor document, que recorda al lector el fet que aproximadament el 80% del territori de la Unió Europea és constitueix per àrees rurals, remotes i muntanyoses, en les quals hi viu més de la meitat de la població del continent.

Últimament, els sentiments populistes i antieuropeistes estan creixent i, al mateix temps, cal tenir en compte una realitat cada vegada més marcada per l’emergència climàtica. Precisament per això el document "Beyond the urban. Contemporary arts and culture in non-urban areas as keys to a sustainable and cohesive Europe" es planteja contribuir a:

  • Integrar la cultura en totes les polítiques que s’ocupin de les zones no urbanes i perifèriques, incloent les polítiques regionals i de cohesió de la UE
  • Aconseguir que l’acció cultural de la UE s’adapti millor als reptes i aspiracions rurals.

L'art de dur mascareta

Sembla ser que el complement d’aquest estiu no serà -només- les xancletes o el banyador. Sota un sol de justícia a ple estiu i encara que sigui de camí a la platja, caldrà tapar-nos boca i nas sota la mascareta. Hi ha lloc per a poques excepcions. La duen treballadors durant llargs torns de feina, tothom al transport, a qualsevol equipament i als espais públics; i molt especialment -per allò de donar exemple- els personatges públics, encara que sigui per imatge. És precisament aquesta imatge amb un gran poder de convicció i representació del moment actual que molt ràpidament ha provocat que artistes i grafiteres d’arreu del món, plasmin als murs i a la xarxa aquest complement que en pocs mesos ha arribat a formar part de la nostra vida quotidiana

El drets culturals i el canvi que necessiten

Alfons Martinell y Beatriz Barreiro | Observatorio cultura y comunicación (Fundación Alternativas)

L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable.

 

Les polítiques culturals públiques que han arribat als nostres van sorgir a mitjan segle XX, després de la segona guerra mundial. Aquestes polítiques situaven al centre la defensa d’una visió de la cultura com a servei institucional i, més que reconèixer l’exercici de drets per part de la ciutadania, es caracteritzaven per tenir una certa concepció paternalista i protectora de la cultura. Així ho constaten Martinell i Barreiro, autors de l’informe Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas. Situación y compromisos de España con la comunidad internacional.

La importància de significar el temps lliure: “meaningful leisure time”

David Ekholm & Sofia Lindström Sol | International Journal of Cultural Policy
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem. I tot això, s’accentua encara més en ambients suburbials i en zones urbanes grans i segregades, que generen exclusió i limiten les oportunitats de participació dels joves. Aquest és el tipus de públic en el qual es fixa aquest estudi: els nens i joves dels suburbis.

L’administració pública al mercat

Éric Fourreau [dir.] | Éditions de L’Attribut 

El número 9 de la revista francesa Nectart inclou el dossier “Sous l’influence du privé, le renouveau des politiques publiques”, que reflexiona sobre si és necessària una renovació de les polítiques públiques, i si aquesta ha de passar per la influència del sector privat o de les noves tecnologies.