teoria de la cultura

El valor de la cultura com a eina de transformació i control social

Tony Bennett | Routledge

D’on provenen les certeses que tenim, avui dia, sobre la cultura, i quina relació tenen amb les formes de govern modernes i contemporànies? En el context present, en què la cultura experimenta processos d’instrumentalització creixent, les noves aproximacions a les teories socials i antropològiques que exploren l’arquitectura de les polítiques culturals poden contribuir, sens dubte, a repensar la noció de cultura per a comprendre-la com a agent de transformació al nostre servei.

La rue del Percebe de la cultura y la niebla de la cultura digital

Mery Cuesta | Consonni

Les revolucions tecnològiques han estat, al llarg de la civilització, l’eix de les variacions successives de paradigma de pensament. Avui dia, la incorporació de les tecnologies digitals a les nostres vides és el símptoma de l’inici d’una nova etapa que ha alterat, també, els conceptes de status de la cultura. Però, de quina manera? I què en podem esperar?

Los derechos culturales en clave política y perspectiva social

Josep Ramoneda  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En aquest article, una transcripció d'una conferència, Josep Ramoneda, periodista i filòsof, parla sobre el propi concepte de cultura. Aquí teniu un extracte:

«El motor de conocimiento es la curiosidad. Y el segundo, que la verdadera cultura es aquella acción que es vivida como experiencia. Que quiero decir con esto, pues hablo de experiencia en el sentido de Montaigne, que decía que la experiencia como lugar en que el sujeto y el objeto se encuentran y ocurre algo. Este lugar en el que, para utilizar la famosa expresión de Montaigne cuando decía que «escribir es el ejercicio permanente de pintarse a sí mismo», es una idea muy fuerte, muy potente. A mi entender, la verdadera cultura es aquella que lleva una carga de experiencia radical y, por tanto, es un lugar de subjetivización fuerte, de creación de sí mismo, de pintarse a sí mismo.

Voces híbridas : reflexiones en torno a la obra de García Canclini

Eduardo Nivón Bolán (coord.) | Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Iztapalapa

Llibre homenatge a l’escriptor, antropòleg, professor i crític cultural Néstor García Canclini amb motiu del seu 70è aniversari. S’hi aborden, des de diverses perspectives, les aportacions i qüestions tractades per Canclini al llarg de la seva trajectòria intel·lectual com són els conflictes interculturals, la comunicació en un món globalitzat, la joventut, l’economia creativa, les polítiques culturals, les relacions entre intel·lectuals i funcionaris, els mètodes d’investigació en ciències socials o l’art contemporani, entre d’altres. Així mateix, el llibre situa l’obra de Canclini en la perspectiva actual de les ciències socials.

Après la culture légitime. Objets, publics, autorités

Jean-Louis Fabiani ׀ L’Harmattan

Fabiani es pregunta si avui en dia és possible parlar de d’una cultura legítima. Per respondre aquesta pregunta, l’autor analitza algunes de les principals teories sobre el paradigma de la legitimitat cultural que han marcat les darreres dècades (d’autors com Howard Becker, Pierre Bourdieu, Michel de Certeau o Richard Peterson) i demostra amb diferents casos pràctics (la música de jazz a França, les relacions de la illa de Còrcega  amb l’Estat francès, la lectura a les presons, el festival de Cannes, etc.) que aquestes teories són inoperants en uns moments en què la realitat social i cultural és cada vegada més complexa.

Publicat el volum 41, núm. 6 de la revista Poetics

Poetics, vol. 41, issue 6, December 2013          

Número monogràfic que analitza la metodologia de models tòpics en l’àmbit de la cultura. Els articles que l’integren estudien la teoria i els orígens d’aquest mètode i expliquen com s’està aplicant en la investigació social i cultural. Així mateix, s’hi revisen algunes de les critiques i debats que aquest mètode genera.

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida. Zygmunt Bauman

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman analitza en el seu últim llibre l’evolució del concepte de cultura i reflexiona sobre el present i el futur d’aquest terme en la societat actual marcada per la globalització, les migracions i la interacció entre poblacions. Afirma que si bé en un principi la cultura era un agent de canvi i tenia la missió d’educar a les masses i refinar les seves costums, ara, en aquests temps de modernitat líquida, la cultura ja no busca il·lustrar i il·luminar al poble, sinó seduir-lo. Fa un repàs per les contribucions d’alguns dels pensadors destacats del segle passat. Pel que fa al present, reclama un diàleg constructiu i enriquidor entre les diverses comunitats i cultures per assolir una humanitat comuna més igualitària, així mateix, aposta perquè l’estat cultural i les seves elits facilitin la trobada entre l’artista i els públics.

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Dinero para la cultura. Gabriel Zaid

El pensador Gabriel Zaid fa en aquesta obra una radiografia de la situació cultural a Mèxic. Presenta un panorama desolador, marcat per les carències i pel malbaratament d’unes institucions culturals i educatives sobre dimensionades que no han contribuït a elevar el nivell cultural del país. Però tot i el seu to crític, l’autor no es mostra derrotista i aposta per portar a terme accions petites, modestes i quotidianes que fomentin la llibertat d’esperit, la creativitat, la lectura i que puguin ser el detonant per assolir reptes més importants i elevats. Ofereix nombrosos suggeriments per aplicar el sentit comú i posar ordre a la situació sense necessitat  d’emprar molts recursos. Pensa que és imprescindible retornar a la gent del carrer la capacitat d’iniciativa amb només una intervenció oficial mínima, oportuna i sensata.

Abrir los posibles. Los desafíos de una política cultural hoy

Marina Garcés | menoslobos

Cuando la cultura se ha convertido en el principal instrumento del capitalismo avanzado, ¿tiene sentido plantear de nuevo la necesidad de una política cultural? En estas líneas argumento que sí: más allá de la gestión cultural, pública o privada, que administra bienes y productos considerados culturales, es necesario plantear una verdadera relación entre política y cultura. Esto significa, a mi entender, hacer posible la expresión autónoma a través de la cual una sociedad puede pensarse a sí misma. La cultura no es un producto a vender ni un patrimonio a defender. Es una actividad viva, plural y conflictiva con la que hombres y mujeres damos sentido al mundo que compartimos y nos implicamos en él. Por eso una política cultural hoy sólo puede apuntar hacia la necesidad de “desapropiar la cultura” para hacer posible otra experiencia del nosotros. Éste es hoy el desafío. Atreverse a asumirlo pasará, necesariamente, por ir más allá de tres lugares comunes que codifican el ámbito de lo cultural: 1) más allá de la tiranía de la visibilidad, 2) más allá de la trampa de la actividad y 3) más allá de la idea misma de cultura.