tecnologia

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

Benvingudes a la cultura videolúdica

Pierre-Jean Benghozi i Philippe Chantepie | Departement des études, de la prospective et des statistiques, Ministère de la Culture

“Indústries culturals”, a cinquanta cèntims la resposta. Un, dos, tres, responda otra vez: discogràfiques, editorials, estudis cinematogràfics, productores de teatre… els videojocs? És probable que una parella de concursants del mític programa de Televisió Espanyola no cités el darrer concepte. Malgrat que els video games es van consolidar a la dècada dels vuitanta encara avui en dia ens preguntem si són cultura; si més no, sabem que formen part de les indústries culturals. Pierre-Jean Benghozi i Philippe Chantepie es pregunten si els videojocs són la indústria cultural del nou segle, tal com anuncia el títol de la seva publicació: “Jeux vidéo: L’industrie culturelle du XXIe siècle?”

Pet Shop Voice: animalades musicals

Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.

Com sonar espacial

S’acosta el Sónar. La cita ineludible dels fans de la música electrònica i l’experimentació celebrarà una nova edició entre el 14 i el 16 de juny en diversos espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. No cal recordar-ho: el festival reuneix gent de tot el món. Gràcies al seu impacte internacional, la ciutat s’omple d’habitants d’arreu, com si els convoqués una assamblea de l’ONU.

Residències artístiques virtuals

Elena López-Martín, Borja Morgado-Aguirre | Arte, individuo y sociedad Vol. 29, nº 3 (2017)

La idea de residència artística, més enllà de la disciplina, sol anar molt lligada a un espai de trobada entre els creadors. De fet, trobem residències artístiques en indrets molt diferents, i creadors que treballen tant en entorns eminentment rurals com urbans. I ja fa temps que aquest espai de trobada és també Internet.

Innovacions en el disseny tecnològic i cultural

Anne Balsamo | Duke University Press

La tecnologia envaeix cada vegada més àmbits de la nostra vida. I ho fa teòricament, per fer-nos la vida més fàcil. La cultura, amb els seus profunds codis i valors, en canvi; no arriba a abastar tots els àmbits de la vida, ni tots els sectors professionals.

La voluntat de ‘Designing culture. The technological imagination’ és que en el disseny i l’aplicació de la tecnologia sigui projectada a partir d’un profund anàlisi de base cultural. Que es tinguin en compte totes les influències i opcions de l’entorn a nivell cultural per tal d’humanitzar al màxim el disseny de les noves tecnologies.

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

La cremà virtual de la falla immaterial

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

El sector cientificotecnològic requereix 'la gran empenta'

Andrea Fernández Novo y Sergio Torres Pascual [Ed.] | Fundación Alternativas

La necessitat de l’informe s’empara en el lema de “sin avances científicos no hay progreso posible”. Sobre la ciència sempre es diu una cosa i es relaciona amb la poca inversió que s’ha fet en ella i també en el que ha patit el sector al llarg de la crisi. Igual que l’economia, amb els seus cicles fluctuants, la ciència i la tecnologia (d’ara en endavant CiT), també han sofert el decreixement i l’expansió a cavall de l’economia. Aquestes conclusions són superficials pot ser, per això el text vol fer un diagnòstic profund de la salut de la ciència a Espanya.

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.