tecnologia

Us desitgem molt bones festes i un feliç 2018!

Aquest any hem pogut comprovar que ciència i cultura cada vegada són més a prop. Però podria arribar un dia que els robots celebressin amb nosaltres les festes, entre neules i torrons?

Robot prové del txec: robota, que significa ‘treball forçat’ o ‘esclavisme’ i s’utilitzava per designar els ‘treballadors llogats’ que van viure en l'Imperi Austrohongarès fins a 1848. Més tard, el mot va ser popularitzat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod en una de les seves peces de teatre, R.U.R. (Rossum's Universal Robots) 1920, per denominar el personatge d'un androide construït per un savi, que era capaç de dur a terme tots els treballs forçats que els humans solien realitzar.

Volem acomiadar l’any amb aquest simpàtic robot, anant de la mà de la ciència i la tecnologia que ens ha acompanyat a través de l'Interacció 2017. I aprofitem per reivindicar, que potser si un dia aquests robots deixen de ser els nostres esclaus, molt probablement arribin a formar part d'una cultura més humana.

 

Bones festes, i fins ben aviat!

     

La coral virtual ja existeix i es crea a Barcelona

Albert Cuesta | Ara

La ciència entra de ple en el món dels cors: el grup de recerca de tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra estan creant uns algoritmes d’aprenentatge automàtic que seran capaços de cantar composicions en diferents idiomes, el que suposarà un gran estalvi de temps d’assaig per a la correcció de l’afinació i permetrà als cantaires centrar-se en altres aspectes formatius.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Ciència i Arts. Crònica

La darrera sessió de l'eix sobre el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística va ser la taula rodona Ciència i Arts, desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques. Crònica

Vicenç Altaió - poeta, assagista i crític literari – i Juan Insua – director de projectes i programacions culturals del CCCB - han sigut els protagonistes de l’intens debat Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques de la segona jornada d’Interacció17.

Projectes innovadors de coneixement científico-tecnològic. Crònica

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.

La Fura dels Baus i Playmodes. Crònica

La Fura dels Baus i Playmodes són dues propostes creatives que integren art i ciència sense cap mena de complexos. Pep Gatell i Santi Vilanova, creadors i representants de les iniciatives, han sigut els protagonistes d'un dels debats de l'eix sobre el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística de les jornades d'Interacció17. En aquest col·loqui moderat per Lluís Reales, comunicador científic, s’han pogut abordar els diversos punts de connexió entre la creació artística i la creació científica en el món dels projectes interdisciplinaris.

Llibertat i diversitat en el món ciber, bio i eco. Crònica

"Hi ha un humanisme bio-eco-ciber? ¿La ciència pot ser humanista? Algú ha de parlar del bé i del mal (...). Algú ha de defensar la humanitat de l'home -no tot és possible, tot podria haver estat d'una altra manera. I això correspon a les humanitats ". Aquestes frases del filòsof Josep Ramoneda, extretes del text escrit per ell mateix per Interacció17, serveixen d'introducció a la taula rodona que va tenir lloc entre la doctora en filosofia Laura Benítez, l'antropòloga Yayo Herrero i els científics Tomàs Marquès i Ricard Solé.

Bruno Latour i la renovació de la intel·ligibilitat de la ciència

Bruno Latour

Des dels inicis dels anys 80, Bruno Latour, especialista en filosofia, antropologia i sociologia de la ciència, ha sigut un dels pensadors més influents de les ciències socials. Al llarg de la seva trajectòria com a col·laborador de diversos estudis sobre polítiques científiques, ha explorat les conseqüències de l’estudi de la ciència en diversos àmbits de les ciències socials.

Per això, i en el marc d’Interacció17, reprenem dues de les obres més destacades de Latour que cerquen la renovació de la intel·ligibilitat de la pràctica científica i la seva connexió amb la societat, a través d’estudi de casos i exemples provinents de diversos períodes i disciplines.

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de producció digital

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.