tecnologia

Ciència i Arts. Crònica

La darrera sessió de l'eix sobre 'el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística' va ser la taula rodona 'Ciència i Arts', desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques. Crònica

Vicenç Altaió - poeta, assagista i crític literari – i Juan Insua – director de projectes i programacions culturals del CCCB - han sigut els protagonistes de l’intens debat Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques de la segona jornada d’Interacció17.

Ciència i construcció de la ciutat. Crònica

Les ciutats són un dels millors invents de la humanitats, segons l’economista Edward Glaser, autor de “El triomf de la ciutat”: són els llocs més productius, on es paguen els salaris més alts, on la gent és més saludable i on s’esdevé la majoria de la innovació. “L’iPad no es va inventar al bel mig del desert”, va resumir l’economista de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans.

La investigadora va participar en la taula rodona “Ciència i construcció de la ciutat”, emmarcada en el congrés Interacció17 (Barcelona, 18-20 d’Octubre de 2017). Aquesta trobada bianual explora l’impacte de grans temes i tendències sobre el món de l’administració local i aquest any es va titular “Ciència i cultura: restablim la connexió”.

La Fura dels Baus i Playmodes. Crònica

La Fura dels Baus i Playmodes són dues propostes creatives que integren art i ciència sense cap mena de complexos. Pep Gatell i Santi Vilanova, creadors i representants de les iniciatives, han sigut els protagonistes d'un dels debats de l'eix sobre el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística de les jornades d'Interacció17. En aquest col·loqui moderat per Lluís Reales, comunicador científic, s’han pogut abordar els diversos punts de connexió entre la creació artística i la creació científica en el món dels projectes interdisciplinaris.

Llibertat i diversitat en el món ciber, bio i eco. Crònica

"Hi ha un humanisme bio-eco-ciber? ¿La ciència pot ser humanista? Algú ha de parlar del bé i del mal (...). Algú ha de defensar la humanitat de l'home -no tot és possible, tot podria haver estat d'una altra manera. I això correspon a les humanitats ". Aquestes frases del filòsof Josep Ramoneda, extretes del text escrit per ell mateix per Interacció17, serveixen d'introducció a la taula rodona que va tenir lloc entre la doctora en filosofia Laura Benítez, l'antropòloga Yayo Herrero i els científics Tomàs Marquès i Ricard Solé.

Bruno Latour i la renovació de la intel·ligibilitat de la ciència

Bruno Latour

Des dels inicis dels anys 80, Bruno Latour, especialista en filosofia, antropologia i sociologia de la ciència, ha sigut un dels pensadors més influents de les ciències socials. Al llarg de la seva trajectòria com a col·laborador de diversos estudis sobre polítiques científiques, ha explorat les conseqüències de l’estudi de la ciència en diversos àmbits de les ciències socials.

Per això, i en el marc d’Interacció17, reprenem dues de les obres més destacades de Latour que cerquen la renovació de la intel·ligibilitat de la pràctica científica i la seva connexió amb la societat, a través d’estudi de casos i exemples provinents de diversos períodes i disciplines.

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de producció digital

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

Ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia

Josep M. Esquirol

Vivim temps de canvis que demanen reconsiderar quins són els pilars dels nostres criteris per a la convivència en societat. En l’era de la ciència i la tecnologia, assumint l’entramat entre aquestes dues nocions com a sistema tecnocientífic —en estreta relació amb el sistema econòmic— que caracteritza l’època actual, la reflexió sobre aquestes qüestions ha de centrar-se necessàriament en l’ètica, acompanyada de conceptes com «respecte», «responsabilitat» i «resistència».

Tres eines per a la comunicació de la cultura científica


Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals

David Hillier | theguardian.co.uk

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals. Aquesta és la idea que se n’extreu d’aquest article publicat a l’especial «Festivals 2017» del periòdic britànic The Guardian, que destaca com els festivals estan incrementant l’oferta d’activitats complementàries a la música i com, a l’era de la postveritat, la ciència contraresta els seus efectes i troba cada vegada més adeptes entre els públics de la cultura.