tecnologia

Museums in the New Mediascape. Transmedia, Participation, Ethics

Jenny Kidd | Ashgate

Aquest llibre revisa la relació dels museus amb els mitjans digitals, avaluant pràctiques de museus del Regne Unit i de la resta del món respecte a l’ús de les tecnologies, portant-ho tot a una altra escala i qüestionant els valors i els propòsits dels museus avui en dia.

A partir d’una sèrie de contradiccions, que pretenen ajudar a entendre la tasca dels mitjans digitals en els museus, el llibre qüestiona què representa la construcció del veritable museu transmèdia, relacionant aquesta revolució digital amb les idees de participació, memòria o democràcia i convidant al lector al debat per definir com ha de ser l’experiència museística.

Tecnologia, art i Beethoven

Hörst Hortner | Ars Electrónica FutureLab

El reconegut festival austríac d’arts i tecnologia Ars Electronica, compta amb un departament de recerca, el FutureLab, que acull experts en disciplines tan diverses com l’art multimèdia, l’arquitectura, el disseny, la realitat virtual o plataformes interactives, i que duu a terme innovadors projectes en aquests àmbits amb l’objectiu d’aconseguir que l’art ens ajudi a entendre millor la ciència i la tecnologia.

L’equip del FutureLab ha estat preparant durant un any una magnífica coreografia amb drons dissenyada per a la 5ª simfonia de Beethoven, i que avui recuperem amb l’efemèride del naixement del geni.

The NMC Horizon Report: 2016 Museum Edition

NMC - New Media Consortium

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.

El document tracta les tendències clau en el context canviant de l’adopció tecnològica dels museus; deixant una mica de banda els programes de llarg termini, àmpliament treballats pels experts amb anterioritat, se centra en emfatitzar l’efectivitat dels objectius a curt i mitjà termini en el futur de les organitzacions.

Girls in Lab: «Yo de mayor quiero ser una chica techie»

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

Aquí teniu un vídeo que mostra la importància d’acostar les TIC a les nenes, des de ben petites, perquè hi hagi un canvi real cap a la igualtat. Tal com ens recorden des de Girls in Lab, «cuantas más niñas tengan la oportunidad de interactuar con la tecnología a edades tempranas, habrá más mujeres profesionales en las TIC».

Conclusions del VIII Congrés Nacional de Biblioteques Públiques

Els dies 16 i 17 de novembre es va celebrar el VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas al Palacio de Congresos de Toledo organitzat per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals i d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària, i va comptar amb la col·laboració de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, l’Ajuntament de Toledo i amb el suport de les comunitats autònomes, la FEMP i de fundacions i associacions professionals de biblioteques.

Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves

CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i la Direcció General de la Joventut han organitzat la jornada «Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves» amb l’objectiu de presentar l’estudi «La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015», realitzat pels professors Antonio Ariño i Ramón Llopis de la Universitat de València, i crear debat entre els professionals del sector cultural i de la joventut i reflexionar sobre les necessitats d’intervenció en les polítiques culturals adreçades a joves.

Festival d'Art Digital i Electrònica de la Cellera de Ter

Festival d'Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE)

El món rural no deixa de sorprendre’ns. Abans de començar la recerca de projectes culturals o artístics als petits municipis catalans, ens imaginàvem que trobaríem, principalment, iniciatives vinculades a la cultura popular i tradicional (música i dansa, artesania, etnografia, festes majors, etc.) i que també veuríem com en els darrers anys han sorgit o s’han consolidat alguns projectes centrats en les arts plàstiques i escèniques, la música pop, el cinema i la literatura, però el que no ens esperàvem trobar era un festival sobre l’art digital i l’electrònica a la Cellera de Ter, un municipi de poc més de 2.000 habitants de la comarca de la Selva.

Tuit de la setmana

"Sin cultura, no hay posibilidad de innovación digital" @pilargonzalo @StellaStellae

Laboratorios ciudadanos de producción, investigación y difusión de proyectos culturales

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.

Spectateur et Politique

Christian Ruby

En aquest llibre es qüestiona la figura de l'espectador en l’art i la cultura en diàleg amb el pensament d’altres teòrics, fent palesa l’escletxa entre els defensors d’un tipus d’espectador (què entenen per espectador) i el seu discurs (segons com, on i quan es fabrica l'espectador).

Dividit en tres parts, s’elabora un diàleg a través de les teories de Deleuze, Lyotard i Foucault, d’una banda, i les de Mondzain i Rancière, de l’altra, visibilitzant les lògiques al voltant de la figura de l’espectador