identitat

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Debats és una revista que, partint de l’òptica de les ciències socials, recull reflexions entorn de la cultura i la seva relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. Comença ara una nova etapa d’aquesta publicació – nascuda l’any 1982 – amb la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, membre actiu de la comunitat Interacció, recuperant una versió totalment en català i d’accés gratuït als seus continguts.

El número 130 de la revista presenta el monogràfic «Comunitats imaginades al segle XXI. Homenatge a Benedict Anderson» que, partint de les aportacions teòriques d’aquest intel·lectual, aprofundeix en la qüestió del nacionalisme com un fenomen de la modernitat i en com funcionen les dinàmiques de construcció dels «imaginaris socials».

Horacio Capel | Ediciones del Serbal

Tot elaborant un recorregut històric des del segle XIX fins l’actualitat, aquest llibre tracta d’explicar com el patrimoni i els diversos elements vinculats a ell ajuden a (re)construir una visió del passat i del futur de les societats. Què se selecciona i com es protegeix el patrimoni esdevenen fonamentals.

Santos M. Mateos Rusillo, Guillem Marca Francés, Oreste Attardi Colina | Trea

Manual que explica com aplicar la difusió preventiva, una estratègia de comunicació que vol establir un diàleg positiu amb els visitants per tal d’aconseguir un impacte i la seva posterior reacció en el moment d’interactuar amb els béns culturals que visiten. L’objectiu és persuadir els visitants perquè coneguin i actuïn d’una manera determinada per tal d’assegurar la pervivència dels recursos patrimonials a la vegada que els permeti gaudir plenament d’aquest béns.

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

David Bell, Kate Oakley ׀ Routledge

Llibre que fa una anàlisi crítica i reflexiva dels principals debats actuals en matèria de recerca sobre política cultural. Els autors adopten un enfocament espacial o geogràfic per explorar la investigació en política cultural des d’una perspectiva urbana, nacional i internacional. I contextualitzen aquests debats amb una reflexió sobre el significat dels termes ‘cultura’ i ‘política’ quan s’uneixen per formar l’expressió ‘política cultural’. Bell i Oalkey es basen en exemples i recerca contemporània, així com en la seva experiència acadèmica i en l’àmbit de la consultoria, per plantejar una anàlisi crítica sobre la política cultural i el seu paper a escala global.

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius Ulldemolins, Ricardo Klein | European Review of Latin American and Caribbean Studies No 96 (2014)

Resumen: Desde los inicios del estudio de la política cultural en los años ochenta, la dimensión comparativa internacional ha sido uno de sus ejes de análisis. Esto ha revelado la diversidad de enfoques y la existencia de modelos nacionales y regionales, unas diferencias que han sido explicadas por condicionantes históricos y políticos. Asimismo se ha diagnosticado una tendencia a la difusión internacional de estos modelos. En el caso Latinoamericano, se han realizado en los últimos años algunas compilaciones de estudios nacionales, pero raramente estos estudios abordan la tarea comparativa. En este artículo, intentaremos responder a la pregunta de si existe un modelo sudamericano de política cultural. 

International journal of heritage studies ׀ Museum management and curatorship

Ja podeu consultar aquestes dues revistes que, entre d’altres temes, analitzen els significats i valors canviants de la música popular com a pràctica cultural i patrimonial; la tasca de sensibilització cap a la natura i el medi ambient que es pot fer des dels museus d’història natural i des dels parcs naturals; els efectes de les tècniques curatorials en els visitants de museus; l’aparició de nous models per a l’activació d’interaccions socioculturals sòlides entre la ciutadania i el museu o com fer un millor ús de les xarxes socials en les tasques de màrqueting i comunicació dels museus.

Tomislav Šola ׀ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Breu conferència on aquest prestigiós museòleg croat assenyala que cal un canvi d’estratègia global per passar del coneixement a la saviesa, que és el coneixement amb objectius nobles i morals. Šola afirma que cap patrimoni té sentit si no es converteix en veritable saviesa i que les institucions de la memòria pública han de ser una part més de l’esforç col·lectiu global per donar sentit a les nostres vides i fer que el nostre planeta sigui o continuï sent habitable per a tothom. I que la responsabilitat, basada en una  profunda comprensió ètica i professional, és el camí de la salvació.

Ricard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de ValènciaRicard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de València

Llibre on es revisa el concepte de ‘patrimonis migrants’ al voltant d’una realitat canviant amb transformacions constants d’ordre cultural, econòmic, polític i tecnològic i que conviden a replantejar les possibilitats del fet patrimonial i abordar les seves repercussions educatives. L’obra replanteja els significats de patrimoni i educació patrimonial, proposa la negociació de noves estratègies sobre la idea de patrimonis migrants i espera que des de diverses disciplines s’aprofundeixi en la investigació d’aquest concepte.