identitat

Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI

Extracte de l'article "Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI" publicat al núm. 40 de Caramella. Revista de música i cultura popular.

A vol d'ocell, podem observar un mapa de Catalunya pintat amb diversitat de pràctiques culturals fetes des d'identitats diverses i en múltiples escenaris. Ara bé, quan acostem el focus distingim algunes pràctiques que adjectivem com a «nostres» i unes que no; unes de «tradicionals» que se singularitzen en relació a les que que no se'n consideren; celebracions culturals que són «d'interès nacional» i d'altres que no estan en disposició d'adquirir aquesta categoria. Etcètera. Entre les raons d'aquesta escisió de la cultura n'hi ha com a mínim una de sociològica i una altra de burocràtica: les persones classifiquem i estigmatitzem; les administracions, institucions i lobbies necessiten aquesta fragmentació per gestionar-ne l'exclusivitat.

1

Un fantasma recorre el sector cultural i creatiu

Elena Borin | Peter Lang

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels. A les antípodes de les idees revolucionàries dels pares del comunisme, el sector cultural i creatiu (SCC) està transformant-se. Un fantasma en recorre els sistemes de governança i els models de gestió. És un fantasma que no fa por i que a poc a poc es va fent visible. Elena Borin ha escrit “Public-Private Partnership in the Cultural Sector: A comparative Analysis of European Models” per radiografiar el fenomen.

Construcció d'identitat mitjançat l'ús o el desús de la política cultural

Kevin V. Mulcahy | Palgrave Macmillan

Es tracta d’un interessant acostament al desenvolupament de les polítiques públiques culturals des de la perspectiva de la creació de relat que construeix identitat. Trobareu en aquest llibre un repàs dels conceptes bàsics i models de polítiques públiques culturals també amb una destacada presència del factor històric i sempre en clau d’identitats.

El museu de societat: de l'exposició folklòrica als reptes contemporanis

Noémie Drouguet | Armand Colin

Aquest llibre revisa l’origen i les especificitats dels anomenats museus «de societat», un model heterogeni que va més enllà dels museus etnològics, antropològics o folklòrics. La literatura existent sobre aquesta qüestió no ha aprofundit suficientment en la cohesió de la definició d’aquest tipus d’institucions, pel que la conceptualització i els reptes del qual encara estan avui sobre la taula.

«Le musée de société» és una obra molt completa que repassa els models d’aquests tipus de museus, interessant a l’hora de concebre un projecte científic i cultural, especialment a escala municipal i regional.

Debats: Política cultural i plurinacionalitat

J. Rius-Ulldemolins (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.

Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.

Tuit de la setmana

En part, la crisi d'Europa té a veure amb un relat cultural tímid (i caduc) i unes polítiques culturals molt primes. @jordipascual21

No culture, no Europe. On the foundation of politics

Pascal Gielen (ed.) | Valiz

Quina ha estat la causa del daltabaix polític i econòmic a Europa? La resposta de l’equip d’experts, artistes i científics que han elaborat «No culture, no Europe. On the foundation of politics» és contundent: la manca d’interès de la Unió Europea per la cultura n’és el motiu principal. I sense una inversió estructural en educació i recerca en matèria cultural Europa continuarà sumida en un estat de crisi permanent.

Debats, revista de cultura, poder i societat. Comunitats imaginades al segle XXI

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Debats és una revista que, partint de l’òptica de les ciències socials, recull reflexions entorn de la cultura i la seva relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. Comença ara una nova etapa d’aquesta publicació – nascuda l’any 1982 – amb la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, membre actiu de la comunitat Interacció, recuperant una versió totalment en català i d’accés gratuït als seus continguts.

El número 130 de la revista presenta el monogràfic «Comunitats imaginades al segle XXI. Homenatge a Benedict Anderson» que, partint de les aportacions teòriques d’aquest intel·lectual, aprofundeix en la qüestió del nacionalisme com un fenomen de la modernitat i en com funcionen les dinàmiques de construcció dels «imaginaris socials».

El patrimoni i la (re)construcció del passat i del futur

Horacio Capel | Ediciones del Serbal

Tot elaborant un recorregut històric des del segle XIX fins l’actualitat, aquest llibre tracta d’explicar com el patrimoni i els diversos elements vinculats a ell ajuden a (re)construir una visió del passat i del futur de les societats. Què se selecciona i com es protegeix el patrimoni esdevenen fonamentals.

La difusión preventiva del patrimonio cultural

Santos M. Mateos Rusillo, Guillem Marca Francés, Oreste Attardi Colina | Trea

Manual que explica com aplicar la difusió preventiva, una estratègia de comunicació que vol establir un diàleg positiu amb els visitants per tal d’aconseguir un impacte i la seva posterior reacció en el moment d’interactuar amb els béns culturals que visiten. L’objectiu és persuadir els visitants perquè coneguin i actuïn d’una manera determinada per tal d’assegurar la pervivència dels recursos patrimonials a la vegada que els permeti gaudir plenament d’aquest béns.