Apunts

Marta Marín-Dómine, nova directora del Born Centre de Cultura i Memòria


Doctora en Estudis de la Traducció i Interculturalitat, Marín-Dómine és Premi Ciutat de Barcelona 2019 en la categoria d’assaigs, ciències socials i humanitats pel seu llibre ‘Fugir era el més bell que teníem’

L’Ajuntament de Barcelona ha resolt així la convocatòria del concurs per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de la direcció del Born CCM que es va iniciar l’abril de 2021
 

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2021


La població ocupada en el sector cultural se situa en 185.600 persones i augmenta un 10,5% interanual mentre que disminueix un 0,2% si es compara amb el trimestre anterior. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 115.000 homes i 70.600 dones.

Guia d’accessibilitat i inclusió als festivals de música


Fundación Music For All
 

Avançar cap a la plena inclusió i accessibilitat en matèria cultural és una de les qüestions pendents als diversos àmbits del sector. Amb tot, cal destacar que es tracta d’una preocupació creixent i cada vegada comptem amb més publicacions de referència

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


Laboratorio Permanente de Público de Museos (LPPM) |  Ministeri de Cultura i Esport

Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Jordi Alomar, nou director del Museu de la Música de Barcelona


La comissió de valoració destaca la seva "visió estratègica i la capacitat d’implementació de les estratègies"
 

El consell rector del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra ha nomenat el musicòleg, músic i gestor cultural Jordi Alomar Payeras com a nou director del Museu de la Música de Barcelona i del Centre Robert Gerhard. Ocuparà la vacant deixada per Jaume Ayats, que va finalitzar contracte el passat novembre després de vuit anys en el càrrec.

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal Puigjaner com a espai museístic i d’exposicions


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Maria Lladó, nova directora de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull


La seva designació cobreix la vacant deixada per Francesc Serés que fa un parell de setmanes va ser nomenat nou director de l’IRL.
 

El consell de direcció de l’Institut Ramon Llull ha aprovat el nomenament de la gestora cultural Maria Lladó Ribot com a nova directora de l’àrea de creació de la institució. La seva designació cobreix la vacant deixada per Francesc Serés, qui va assumir el càrrec el desembre de 2018, i que fa un parell de setmanes va ser nomenat nou director de l’IRL.