valor

Christian Fuchs | Routledge

Qui determina les ideologies a Internet? Qui se’n beneficia, i quina relació s’estableix amb el treball i el lleure? És clar que les xarxes socials són un dels nexes essencials entre cultura i economia, avui dia. Les plataformes com Twitter i Facebook són importants per entendre les noves configuracions que determinen el valor simbòlic i material de la cultura, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. Partint d’aquestes premisses, «Culture and economy in the age of social media» constata que els mitjans corporatius estan fortament controlats, políticament i econòmicament. Però, hi ha alternatives?

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

«Ho vull per demà» és una frase que forma part del dia a dia. Però, quant de temps demana la cultura, la creativitat, la innovació? S’hi inverteixen totes les hores i els diners que caldria? El vídeo ‘Deadlines’, una proposta de la revista hongaresa sobre màrqueting i comunicació Kreatív Magazine, ens fa reflexionar sobre la demanda de creativitat, el curt i el llarg termini, i els resultats; al cap i a la fi, sobre el valor de la cultura.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

Sara Selwood (ed.) | Routledge

Les aproximacions a la noció de participació cultural mitjançant els indicadors convencionals de consum, en termes d’impacte, fan que aquesta es limiti a una sèrie de pràctiques, activitats i institucions que no reflecteixen altres usos culturals del dia a dia. El monogràfic de la revista «Cultural Trends» que s’ha publicat enguany posa les bases per al nou enfocament sobre el significat actual del valor de la cultura i les implicacions que se’n deriven, en l’àmbit de les polítiques culturals i la recerca, a l’hora d’entendre la seva relació amb els mecanismes de participació cultural.

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Belén Becerril Atienza| Aranzadi

En el marc de la creixent diversitat cultural actual, la cultura és essencial per al futur del projecte polític de la Unió Europea. El procés d’integració europeu necessita fonamentar-se en polítiques que no es limitin a l’àmbit econòmic i polític, sinó que comprenguin aspectes d’ordre cultural basats en una herència comuna i una comunitat de cultures, i que afecten l’imaginari simbòlic col·lectiu. Però, estem avançant, realment, cap a una política cultural europea?

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

Dave Beech | Brill

Exhaustiu anàlisi sobre l’excepcionalitat econòmica de l’art al llarg de la història econòmica clàssica, neoclàssica i marxista. Una de les particularitats de l’obra és que l’autor no és economista sinó un artista amb una sòlida trajectòria acadèmica que li permet examinar amb rigor i detall les principals teories i debats al voltant de la mercantilització de l’art, les indústries de la cultura, la subsumpció artística, el preu de les obres d’art a les subhastes, el finançament públic de l’art, la malaltia dels costos de les produccions artístiques o les teories neoliberals i post-marxistes sobre la incorporació de l’art com a mercaderia capitalista.