valor

El valor cultural: un actiu econòmic i social

Phil Jones, Beth Perry i Paul Long | Policy Press

Wavehill Ltd.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat. Aquestes son les principals conclusions de la recerca duta a terme per Wavehill, un estudi econòmic i social sobre l’impacte de les arts i la cultura en la creació de les identitats de lloc.

1

Mastegar la recerca cultural

Recerca acadèmica i digerible a CultureCase

“Recerca acadèmica seleccionada acuradament”: així és com es defineix CultureCase, una iniciativa sorgida del King’s College London en forma de recurs online i amb la voluntat d’agrupar en un mateix espai el coneixement que es genera al voltant del sector cultural des d’un punt de vista principalment acadèmic.

La necessitat de revitalitzar la regidoria de cultura

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social. 

Posant el focus en els aspectes més rellevants del text, hi apareixen tres que permeten entendre perquè es reivindica la necessitat de fer justícia creativa:

Mesurant el valor públic

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

Les arts contemporànies des d’un perspectiva radical

Maaike Lauwaert - Francien van Westrenen | Valiz

El que expliquen les manifestacions artístiques contemporànies en l’art que es produeix avui, ens explica quins són els codis que solem utilitzem i quins són els temes que ens preocupen en l’actualitat.

El retorn social de les convocatòries de subvencions culturals, Avaluació CoNCA

Per defecte, les avaluacions de les subvencions, en la majoria de casos, es porten a terme quan el projecte no està desenvolupat i només es disposa d’un disseny i previsió de l’impacte social. En aquest sentit, la incorporació o mesura d’indicadors de retorn social es realitza solament a partir d’hipòtesis i previsions. Ara bé, en el present treball s’aconsegueix fer una passa més enllà, ja que s’han sistematitzat tendències i comportaments que es repeteixen en diferents convocatòries (anàlisi documental de les convocatòries emeses pels diferents agents) i s’han afegit a una reflexió comparativa amb els criteris i mecanismes d’anys anteriors. A partir de l’anàlisi s’ha arribat a una sèrie de raonaments finals d’utilitat per comprendre a quins efectes està subjecte el valor públic i retorn social de les convocatòries.

La diversitat cultural és diversa

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula “Culture and Local Development: Maximising the impact”.

L’essència de la cultura és l’experiència

Què és la cultura? La pregunta ha perseguit generacions i generacions de pensadors i ha generat una miríada de teories. De fet, intentar respondre-la de manera satisfactòria implica entrar en un terreny pantanós. La cultura és un concepte multidimensional amb ramificacions i extensions difícils de traçar. La complexitat d’articular una definició clara i que reculli totes les seves derivacions ens dificulta respondre una segona pregunta: per a què serveix la cultura? Si no podem manifestar què és resulta complicat saber quina utilitat té. Això no obstant, podem afirmar que al nucli de la cultura rau l’experiència. A partir d’aquesta idea l’Observatorio Vasco de la Cultura-Kulturaren Euskal Behatokia presenta ‘El valor público de la cultura’, un estudi que indaga en les preguntes més essencials del fet cultural.