Unesco

La diversitat cultural és diversa

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.

Tolerar l'intolerable

La tolerància és una acció que no ens és gens fàcil quan alguna cosa realment ens indigna. Tolerar no deixa de ser, deixar passar. I sovint hi ha massa coses que no podem deixar passar, que realment ens molesten o que creiem que hem d’afrontar. Potser allò que no ens toleren ens fa intolerants? On és el límit de la intolerància? I el de la tolerància? S’ha de tolerar tot en nom de la llibertat d’expressió o aquesta precisament està emparada per la tolerància?

Tuit de la setmana

“L’educació no és ‘preparació per a la vida’; és vida mateixa”. (J. Dewey) @UNESCO

El relat de la diversitat cultural des de la UNESCO, crítiques i lloances

Ben Garner | Routledge

Mercat, política cultural i diversitat cultural; aquest és el subtítol del llibre que ens ocupa. A priori, què ens fa pensar la unió d’aquests tres conceptes? Mercantilització de la cultura, hegemonia cultural, tecnocràcia, laxitud de la legislació internacional... Segons el propi text, es tracta d’una anàlisi des del punt de vista històric i contextual de com s’ha situat la cultura en l’agenda de desenvolupament internacional i els seus efectes en les polítiques i la seva implementació.

International Yearbook for research in Arts Education: ¿Puede el arte salvar el pensamiento creativo?

Waxmann Verlag

International Yearbook for Research in Arts Education es una revista que publica artículos entorno al arte y la educación.

Cuando en el año 2006 la UNESCO celebro la Conferencia Mundial sobre la Educación Artística en Lisboa (Portugal) la carencia en el sistema educativo era un hecho difícil de ocultar. ¿Puede el arte salvar el pensamiento creativo? Fruto de esta conferencia, se redactó la Hoja de Ruta para la Educación Artística y cuatro años más tarde, fue evaluada durante le sesión Agenda de Seúl (República de Corea), mayo de 2010.

La cultura determinarà el futur de les ciutats, segons un informe de la UNESCO

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.

Querido Pedro, de esto te libras. Todo lo demás, a medias

Avui us presentem «Desde el cariño», un curtmetratge que us farà somriure... i amb alguna sorpresa al final.  És de Raúl Calvo Cámara, i ha guanyat el primer premi del festival «Dame 1 minuto por la igualdad», organitzat enguany per la UNESCO a Bilbao. Perquè seguim constatant, dia rere dia, que cal seguir impulsant polítiques d’igualtat.
 

Tuit de la setmana

Nuestro tributo a #UmbertoEco, un gran humanista de nuestro tiempo. Addio, Professore  @unesco_es

Indicadors de cultura per al desenvolupament (CDIS) de la Unesco

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament. 

El patrimoni immaterial a debat

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.