polítiques públiques

Pla d’acció cultural de Font-rubí


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Al bell mig d’un paratge natural privilegiat trobem Font-rubí (Alt Penedès), municipi que compta a partir d’ara amb el seu propi Pla d’acció cultural (PAC), elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) per encàrrec de l’Ajuntament i davant la necessitat d’actualitzar la seva política cultural.

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors culturals i creatius


Unió Europea
 

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius? El recent informe de la Unió Europa ‘Towards gender equality in the cultural and creative sectors’ se centra en aquests aspectes amb l’objectiu d’identificar una sèrie de reptes i formular recomanacions per avançar en l’estratègia de gènere en l’àmbit cultural.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Whitebox: l’eina per planificar, executar i avaluar programes culturals


CDN - Cultural Development Network
 

Desenvolupar estratègies de planificació cultural amb un sistema d’avaluació que permeti obtenir resultats d’impacte comprensibles no és sempre una tasca fàcil. La Cultural Development Network (CDN) australiana ha dissenyat, amb la col·laboració dels governs locals i l’Australia Council for the Arts, una plataforma per simplificar i guiar els responsables de polítiques en aquest procés

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació" pel seu compromís i aposta per la R+D+I


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2020: les administracions no aproven


CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020” marcat, aquest any, per la pandèmia de la Covid-19 que ha agreujat la difícil situació estructural del medi cultural, on les organitzacions petites i mitjanes, que configuren el gruix de l’ecosistema cultural català, són les que més han patit les seves conseqüències. Una situació anòmala que tanca l’any amb un 20% de les persones treballadores de la cultura sense feina.