petits municipis

El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma

 Joan Nogué | Documents d'Anàlisi Geogràfica Vol. 62, No 3 (2016): Noves ruralitats

Resum: Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d’un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l’acció política d’una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l’espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d’organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d’altres s’han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi econòmica

Nous relats per a la cultura popular

Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista digital «Tornaveu. Associacionisme i cultura.» Es reprodueix amb lleus modificacions.

Primer. "No és el poble el que fa una pràctica, si no la pràctica la que fa al poble" Aquests dies s'ha presentat “Joc, espai i xarxa”, una iniciativa d'Això és com tot. El projecte estudia el joc de pilota valenciana a la Ribera Alta i una de les conclusions a què arriba és que als vilatans no els interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó el propi joc, les xarxes socials i les «comunitats d’afectes» que el mantenen viu i els espais que els obrin a «allò altre» que comparteixen i que els és comú.

Segon. Dels Tonis a l’Ecomuseu del Blat. Recerca i activació del patrimoni rural a Osona: el 1982  els Tonis de Taradell decidiren revitalitzar la festa de Sant Antoni i, una vegada consolidada, el 1995 van dibuixar un pla estratègic per conceptualitzar una idea que depassava els seu àmbit d’actuació. Així, el 2000 l'entitat gestava la idea d’un Ecomuseu del Blat que partia de l’estudi i conservació in situ del patrimoni rural amb l'objectiu de donar elements per interpretar l’evolució del paisatge rural, les activitats agràries i la forma de vida de la pagesia, aportant perspectives de futur a les activitats agropecuàries mitjançant accions de custòdia dels paisatges agrícoles.

Per què restem a la comarca?

L’any 1933 el filòsof Martin Heidegger va escriure un article titulat “Per què restem a la província”[i] (“Warum bleiben wir in der Provinz”) en què defensava el caràcter original de la vida pagesa enfront del brogit i els tràfecs artificials de la ciutat. Reclòs a la Selva Negra, en un petit refugi esdevingut cèlebre -Todtnauberg–, el pensador recelava de les mirades que idealitzaven la vida en el camp. Segons la seva visió és enmig de les tempestes de neu i de la foscor de les vesprades hivernals quan s’encén l’espurna de la pregunta filosòfica. Però no és això el més rellevant de l’article, sinó aquests mots en què l’autor parla d’allò que anomena existència pagesa (bäuerlichen Dasein):

"[Cal] mantenir la distància de l’existència pagesa, abandonar-la més que mai a la seva pròpia llei –no la toqueu!- per no arrossegar-la a una falsa xerrameca de literats sobre allò popular i l’amor a la terra. El pagès no vol ni necessita en cap cas aquesta exagerada amabilitat ciutadana.  l que vol i requereix és el tacte reservat envers el seu propi ésser i la seva independència".

Logos Berguedà. Cultura, turisme i gastronomia

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

The Mobile Library, an activator in the community three positions (or claims)

La Gerència de Serveis de Biblioteques, en la línia del Pla d’actuació de mandat 2016-2019, treballa per ampliar i millorar el servei bibliotecari arreu del territori prestant una atenció especial als municipis petits i en connectar la tecnologia amb les persones. Un exemple molt recent d’aquesta voluntat és la inauguració del desè bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals que des de setembre d’aquest any ofereix els seus serveis a 12 municipis de la comarca d’Osona, que per la seva reduïda població no disposen de cobertura bibliotecària estable. El bibliobús Puigdon incorpora novetats tecnològiques com una pantalla gegant per a diferents usos, tablets per accedir a continguts digitals, màquina d'autopréstec, o servei de wifi, que representen un canvi de model en el servei de biblioteca mòbil, amb la intenció d’actualitzar del Pla de bibliobusos de la XBM.

mOntanyanes. Estratègies creatives per a la dinamització local

mOntanyanes

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)

Cultura i Petits Municipis. Programa

Presentació

L’edició d'enguany, que té lloc en una sola jornada de treball, vol abordar la situació de la cultura als petits municipis, un debat que ja hem iniciat a la comunitat virtual d’Interacció i que volem ampliar a través de les diferents sessions que compondran la proposta. La jornada abordarà quines polítiques culturals cal establir en els petits municipis, com es pot oferir al ciutadà una oferta de qualitat i com es poden afrontar els reptes pressupostaris per guanyar noves centralitats culturals, situades enllà dels grans nuclis de població del país. Aquest plantejament s’estructura en tres grans blocs: la realitat dels micro-pobles, la mancomunació de recursos i l’acció cultural.

Delicadeses. Art de Tros

Delicadeses / La Fàbrica bella

Els diferents continguts que hem anat publicant em les darreres setmanes per contextualitzar i fomentar el debat entorn a l’estat de la cultura i les arts als petits municipis catalans, posen l’èmfasi tant en les polítiques públiques que pretenen facilitar als ciutadans l’accés a la cultura (com a consumidors i com a productors) com en les propostes, públiques, privades o d’entitats sense ànim de lucre, que enriqueixen el panorama cultural dels entorns més rurals i allunyats dels grans centres de producció.

L’Animal a l’esquena

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.