petits municipis

Tuit de la setmana

"Als pobles hi ha fars, arqueòlegs i aglutinadors" diu Marta Ricart, artista de Llobera, Solsonès #D16Interaccio  @Microcatalunya ‏

"Entre els plecs" de Marta Ricart

Vídeo sobre la realitat dels petits municipis creat per Marta Ricart amb motiu del Debat d’Interacció 2016 "Cultura i Petits municipis", celebrat el 21 d'octubre de 2016.

See video
See video

Entre els plecs, el fil vermell es mou

'Entre els plecs', és un documental de creació realitzat des de la mirada atenta i silenciosa de qui busca comprendre els moviments i les dinàmiques que pren la cultura als pobles petits i a les zones rurals. Una mirada que cerca sentir la superfície per on es mou lentament el fil vermell que dia a dia creen algunes de les persones que hi viuen: els fars, els arqueòlegs i els aglutinadors.

Mapa d’experiències culturals rellevants als petits municipis catalans

En els darrers mesos hem rastrejat el territori català per identificar projectes culturals rellevants localitzats als petits municipis. L’objectiu d’aquesta empresa ha estat recollir informació i opinions de persones rellevants per poder entendre les especials dinàmiques que es donen en aquest hàbitat. La tasca és per naturalesa inexacta i estarà sempre inacabada, perquè el dels petits municipis és un espai immens i molt variable en el qual sorgeixen propostes interessants constantment però no sempre aconsegueixen perseverar.

La Bianyal. Art contemporani i turisme per el patrimoni de la Vall de Bianya

La Bianyal

La Vall de Bianya és un municipi de 1.305 habitants dispersat per onze nuclis de població al Parc Natural de la Garrotxa, que en els darrers anys ha adquirit cert renom en el món de l’art contemporani català gràcies a una proposta força innovadora i atractiva: 'La Bianyal'. No és freqüent poder gaudir de l’art contemporani en el context d’una església romànica, o contemplar instal·lacions d’art efímer al bell mig de les amables valls que configuren el paisatge garrotxí, i 'La Bianyal' ens permet de fer-ho des de fa tres anys.

La Fàbrica de Celrà

La Fàbrica de Celrà

De tots els projectes que hem presentat en els darrers dies, no n’hi ha hagut molts que estiguessin directament impulsats i gestionats per ajuntaments.  Aquest no és el cas de Celrà, el municipi gironès del que ja us vam parlar fa unes setmanes quan us vam presentar l’Animal a l’Esquena, que està instal·lat a les seves rodalies. La vila supera per ben poc els 5.000 habitants, però compta amb una gran varietat d’equipaments i serveis culturals i amb un ric teixit associatiu en l’esfera cultural i artística.

L’antiga fàbrica modernista Pagans, un bon exemple del modernisme industrial (Art Nouveau Industriel). fou cedida a l’Ajuntament als anys 80. En un primer moment acollirà les oficines de l’Ajuntament després de les primeres obres de rehabilitació i, a partir de 2004, es reconvertirà en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L’edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d’adob, actualment acull el batec cultural de Celrà.

Cal Gras. L’Alberg, com a continent i la Cultura, com a contingut

Cal Gras

Per anar completant el mapa de les residències per a artistes i creadors que podem trobar als petits municipis catalans, avui us presentem ‘Cal Gras’, una residència de producció artística que ofereix el servei d’alberg a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat i la convivència en un entorn de creació. El centre, situat a Avinyó (el Bages) va començar a operar el 2008, i en paraules dels seus responsables «és node i punt de trobada entre artistes i, al mateix temps, proveïdor cultural al territori proper».

Polítiques culturals rurals al Regne Unit

Al Regne Unit, fa més d’una dècada que es debat sobre el paper de la cultura i l’art[1] en el desenvolupament de les àrees rurals. La reconversió industrial de les ciutats durant les dècades dels anys vuitanta i noranta havia fet veure la importància que podia tenir l’economia creativa en la regeneració urbana, però la situació a les petites ciutats i els pobles era ben diferent. Acabava de començar el segle XXI i el camp anglès patia, a més a més de la progressiva despoblació i els efectes de la cada cop més forta terciarització de l’economia, les conseqüències de dues plagues ―la coneguda com la de les vaques boges i la de la febre aftosa― i l’impacte de la política agrària comuna (PAC). El Govern, conscient de la gravetat de la situació, va obrir un debat entorn del futur de l’àmbit rural. Calia repensar l’estratègia de desenvolupament econòmic rural i no se’n podia deixar fora cap àmbit. En aquest marc, el 2002 l’Arts Council va encarregar a Littoral un informe sobre el rol de la cultura i les arts a les àrees rurals.

Centre d’Art La Rectoria

Centre d’Art La Rectoria

Avui us presentem un altre dels diversos centres de creació i residències d’art que hom pot trobar, si busca una mica, als petits municipis catalans. Al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, hi apareix de forma imponent, en una antiga masia del segle XVII, un dels centres d’art més veterans de la Catalunya rural: el Centre d’Art La Rectoria.

La despesa en cultura dels ajuntaments de municipis petits de la província de Barcelona

Després de presentar-vos el marc legal de la cultura, que li dóna a aquesta una naturalesa concurrent, i de definir el que entenem per petit municipi (els de menys de 5.000 habitants), vam fer una mirada al mapa municipal català i barceloní per descobrir-hi una gran quantitat de municipis gestionant la majoria del territori, però en els quals hi viuen relativament pocs habitants.