administració local

Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de Mar

El passat mes de juliol es va lliurar a l’Ajuntament de Malgrat de Mar la Revisió del Pla d’Acció Cultural del municipi un projecte elaborat per la consultora en polítiques culturals Cristina Rodríguez amb el suport dels serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona per donar resposta a la petició d'assessorament d’aquest Ajuntament.

L’impacte gegant dels «petits» elefants blancs. El cas del PECCat 2010-2020

Santi Martínez i Illa | Arxius de Ciències Socials

La proliferació dels «elefants blancs», equipaments culturals desmesurats promoguts sense tenir en compte la viabilitat i el retorn social de les inversions, no és cosa de grans ciutats, només. A Catalunya, el model de ciutat creativa ha impulsat aquest tipus d’infraestructures en municipis mitjans i petits també, per als quals suposen un impacte molt negatiu.

El Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat), aprovat el 2010 i formalment vigent però latent, ha demostrat fins ara que l’aplicació de criteris de planificació és necessària i pertinent, tot i que els seus efectes només es podran valorar a mitjà i llarg termini. Santi Martínez i Illa, des de la seva experiència personal de redacció d’aquest pla, signa aquesta i altres conclusions en l’article «Planificació cultural contra elefants blancs».

Cap a una democràcia cultural: transformar les polítiques

King’s College London

Cal un canvi de direcció en la política cultural per fer un ús més just dels fons públics i construir una cultura compartida que sigui significativa i valuosa per tothom i que fomenti les aptituds creatives de la societat.

Aquesta és la idea que se’n desprèn d’un nou informe realitzat pel King’s College de Londres, en col·laboració amb la campanya «Get Creative» de la BBC, que respon a un estudi anterior que estimava en només un 8% de la població (blancs, acomodats i amb formació superior) els usuaris habituals d’organitzacions finançades per l’Arts Council.

Canvis en la política cultural noruega a tenir en compte pels governs locals catalans

Erik Henningsen, Lars Hakonsen, Knut Loyland | International Journal of Cultural Policy

En els darrers anys, les polítiques culturals locals a Noruega han experimentat canvis estructurals importants que prioritzen l’organització de festivals i altres esdeveniments culturals. A Noruega els governs locals disposen de més de la meitat dels pressupostos en cultura de l’estat, i les polítiques culturals locals determinen en gran part l’accés i la participació a la cultura. Com que aquest és el cas dels governs locals catalans, creiem pertinent i necessari estudiar aquests canvis.

Art contemporani i acció local

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Castellterçol el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori

L’objectiu d’aquest Pla és reordenar, racionalitzar i rendibilitzar els equipaments culturals de Castellterçol, pel que fa a possibles canvis d’ubicació dels usos, millores d’infraestructures, d’acció i gestió. A la vegada donar orientacions respecte a la programació per tal de reforçar els aspectes més febles i potenciar aquelles línies que siguin més significatives per acomplir els objectius culturals del municipi i incrementar la qualitat dels serveis culturals que ofereix al seus ciutadans.

Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa

El passat mes de març es va lliurar a l’Ajuntament de Manresa la Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa, un projecte elaborat per la consultora Itd-Innovació Transferència Desenvolupament juntament amb els serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Es va iniciar el Febrer del 2016 i s’hi ha treballat al llarg d’un any.

Pla d’Acció Cultural de Sant Esteve de Palautordera

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)| Diputació de Barcelona

A sol·licitud de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha coordinat l'elaboració d'un Pla d’Acció Cultural (PAC) per al municipi a través de l'encàrrec a Bissap, consultoria especialitzada en planificació estratègica en l'àmbit de la cultura, segons decret de 18 de març del 2016.

La utilització temporal dels buits urbans

M. Fernández, J. Gifreu (dir.) | Diputació de Barcelona

Aquesta obra neix de la necessitat de trobar noves formes d’utilització temporal d’espais urbans en desús i d'aprofundir en idees imaginatives per potenciar i aprofitar aquests espais. Editada per la Diputació de Barcelona, s'emmarca dins el grup de treball d’usos temporals per a espais buits, amb l'objectiu d'impulsar una reflexió transversal relacionada amb l'activació dels buits urbans, fent èmfasi en la participació ciutadana i el context legislatiu.

Els presspostos municipals de cultura 2012 -2015

Als ajuntaments de la demarcació de Barcelona, els recursos destinats a la cultura van ser dels que més es van reduir durant els anys de crisi econòmica, amb una davallada un 50% superior a la mitjana. Es podria afirmar que la cultura va patir una doble retallada: en termes absoluts, per la reducció general dels recursos disponibles, i en termes relatius, en relació al conjunt de la despesa dels municipis.