blog de Centre d'Informació i Documentació

La cultura gironina, un mapa amb llums i ombres

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

Tuit de la setmana

Turistes fent-se fotos davant de la pintada Tourists go home. @Anaisbarnolas

Debatre a debat

Professores o educadors, han de gaudir de plena llibertat d’ensenyar?

Ensenyar vol dir educar en valors. Aquests poden ser, valors democràtics, de participació o esperit crític. Per tant el debat i  qüestionament constant de la mateixa realitat que es viu i s’ensenya.

Fomentar el diàleg a l’aula entorn l’actualitat, conferint total llibertat d’expressió a l’alumne, és un aprenentatge tan important com qualsevol altre.

Ciència sí, però per a què?

Olivier Glassey, Jean-Philippe Leresche, Olivier Moeschler (dir.) | Éditions des archives contemporaines

Quina és la utilitat de la ciència més enllà de la ciència? Qui són en última instància els usuaris de la ciència? Com podem detectar els públics de la recerca científica? Es pot mesurar el valor d’ús de la ciència? Quines són els agents socials i polítics legítims per avaluar els resultats de la recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’obra col·lectiva ‘Penser la valeur d’usage des sciences’.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2018

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 166,9 milers de persones en el primer trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual de l’1,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 9,2% en el cas de les dones i un decrement del 3,5% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 6,1% i la no assalariada disminueix un 6,6%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya.

Ballem! Dia Internacional de la Dansa

“Si no puc ballar, no és la meva revolució” va dir Emma Goldman. Amb revolució o sense, el 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO commemora així el naixement de Jean-Georges Noverre, creador del ballet modern, el 29 d’abril de 1727.

Ser o no ser un teatre nacional

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Ara fa més de vint anys s’inaugurava oficialment el Teatre Nacional de Catalunya. L’onze de setembre de 1997 el president Jordi Pujol pujava el teló a una de les grans infraestructures culturals de finals dels anys noranta. El projecte va néixer envoltat d’una polèmica que no ha cessat. Des de llavors, l’equipament dissenyat per Ricard Bofill ha aspirat a ser el pal de paller del teatre català; això no obstant el sector sempre ha qüestionat la idoneïtat del projecte. A punt de tancar la temporada 2017-2018 el CoNCA presenta l’avaluació estratègica del teatre a fi de verificar-ne “la naturalesa dels processos i els resultats d'impacte en la societat”; d’aquesta manera una de les sales més grans de Catalunya se suma a la llista d’entitats avaluades, en la qual ja consten el Palau de la Música, el Gran Teatre del Liceu o la Filmoteca de Catalunya.

Cartografia econòmica de la cultura en el món digital

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors' A més a més, el dia 20 d’abril reflexionàvem sobre la transformació digital del món de la cultura a partir de les conclusions de 'l’Anuario AC/E de cultura digital 2018'. En la mateixa línia, «Mapping the Creative Value Chains», projecte coordinat per Isabelle de Voldere, busca cartografiar la cadena de valor dels sectors culturals i creatius (CCS en anglès) per entendre com la digitalització ha obert la porta a noves oportunitats de creixement a la vegada que ha alterat les regles de joc del negoci.

El valor d’incentivar les indústries creatives

Igrid Hemels i Kazuko Goto (Eds.) | Springer

Les polítiques culturals i les indústries creatives han d’anar de la mà, o això és el que planteja «Tax incentives for the creative industries’» La publicació de la col·lecció 'Creative economy’' fa un repàs a l’economia cultural, les finances públiques, i les lleis tributàries pel que fa a la cultura, de manera transversal i accessible, a l’hora que pretén reivindicar l’ús de les polítiques públiques per tal d’incentivar el sector cultural.

'Territori Contemporani'. Capítol 5

Al cinquè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 25 de març de 2018, el punt de partida  és el Centre d'Art la Panera a Lleida, un centre de producció, difusió, formació i exhibició de les arts visuals caracteritzat pel seu esperit transversal i la reflexió a l'entorn dels vincles entre l'art i les problemàtiques de tipus social.

Coneixem l'Oriol Vilanova, un artista format com a arquitecte amb tendència a qüestionar els relats hegemònics i a col·leccionar i classificar targetes postals que rescata cada diumenge dels mercats de vell.

A Mollet del Vallès, hi trobem el Museu Abelló / L'Aparador, un centre d'exposicions i formació amb una col·lecció eclèctica del pintor Joan Abelló