blog de Centre d'Informació i Documentació

Els Hàbits i les Pràctiques Culturals a l'Espanya del 2019

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Fer tangible allò intangible: mesurar l’impacte social dels ateneus

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

Tastet de bones pràctiques

Leonardo Díaz Echenique, Eva Gómez Collell, Sergi Ricart Giraldo | Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i  Federació de Municipis de Catalunya

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després? Tots sabem que el període d’avaluació és tant o més important que el projecte en sí, perquè ens ajuda a reflexionar sobre els seus punts forts i febles, a proposar millores i, en definitiva, a no cometre els mateixos errors de cara a una futura edició. Sovint, però, la falta de temps i de recursos acaba guanyant el pols a aquesta etapa final de conclusió i valoració i, en un obrir i tancar d’ulls, ha passat tot el curs i cal centrar els esforços en preparar la nova programació. Aquest és el dia a dia de molts equipaments culturals.
 

Si moltes vegades hem de fer mans i mànigues per dedicar una estona a l’avaluació dels nostres propis projectes, el fet de comparar-nos amb d’altres iniciatives per seguir creixent i aprenent es converteix en una tasca, si bé enriquidora i constructiva, pràcticament inabastable.

Pla d'Acció Cultural de Sant Celoni i la Batllòria

El  Pla  d’Acció  Cultural  de  Sant  Celoni  s’ha  d’entendre  com  l’instrument  que guiarà  la  vida  cultural  del  municipi  durant  els  propers  anys.  Es  tracta  d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, com per les empreses i professionals del sector privat, les entitats i associacions culturals i el conjunt de la ciutadania. 

Fonaments culturals per a la construcció nacional

Andreu Ramis Puig-gròs | Lleonard Muntaner Editor i Institut d’Estudis Baleàrics

Festa major amb danses i cançons populars, imatges de cartró o rituals de celebració, esdevenen referents comuns, ja siguin ancestrals o actuals. La cultura popular, pel fet precisament de ser popular, sempre ha anat molt lligada a un col·lectiu i a la seva gent, i per tant a uns sentiments de pertinença que han sigut durant molt de temps principals elements de cohesió. Durant més d'un segle, els estudiosos de la cultura popular han estat protagonistes de la recuperació de la identitat dels pobles, fins i tot quan els règims totalitaris ho han posat més difícil.

Recórrer la història per entendre la contemporaneïtat

Juan Albarrán | Producciones de Arte y Pensamiento

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Doble o descafeïnat?

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

A la recerca del festival sostenible

Bentornades i bentornats!
Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Quadern de vacances d’Interacció

Arriben les vacances, per fi podem oblidar-nos del despertador, deixar d’estar pendents del correu, i fer migdiades maratonianes. Podeu desconnectar de moltes coses, però no volem que us oblideu d’Interacció. Per això us hem preparat un Quadern de Vacances, perquè practiqueu sigueu on sigueu.

Tenir coneixement de la recerca artística

Gerard Vilar | Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Núm. 43, 2018

Quin és el valor cognitiu de les arts? Preneu llapis i paper!

Generalment s’hi associen diferents formes d’emotivismes, formalismes i sentimentalismes a les obres d’art, però què n’aprenem realment o què podem arribar a aprendre de les arts, sobretot quan les obres tenen un bon coixí de recerca?