blog de Centre d'Informació i Documentació

Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc - 2016

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La indústria de desenvolupament de videojocs a Catalunya es compon en l'actualitat d’un total de 120 empreses, que representen el 25 % del teixit industrial de l’Estat, el 38% de l'ocupació i el 42% de la facturació total. Es tracta d'un dels dos pols industrials més importants amb la Comunitat de Madrid, que també concentra un nombre igual d'empreses. Segueixen, a certa distància, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

Màgia, ciència i art de la mà, des de Méliès

Carlos Zúmer | Jot Down

Els avenços tecnològics no només miren cap al futur, sinó que també intervenen per retrobar la màgia del passat. Inspirat per la primera projecció dels germans Lumière, George Méliès va desenvolupar en 1895 el seu propi cinematògraf per crear films que, per primera vegada, contaven històries amb cert grau de desenvolupament.

La setmana a Facebook: museus, ideologia, art, propietat intel·lectual, ciència, humanitats, músics, dones, polítiques culturals

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

L’assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura

Gemma Carbó Ribugent | Papers amb Accent

«Consideres que els docents poden ser bons gestors culturals?» Aquesta és una de les preguntes que fa Gemma Carbó Ribugent a José Teixeira Coelho, una de les 18 figures rellevants de l’àmbit de les polítiques culturals i educatives a les quals entrevista en el llibre «L’assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura» per mostrar l’estat de la relació entre aquests sectors, amb aproximacions a l’economia i la investigació.

Canvis en la política cultural noruega a tenir en compte pels governs locals catalans

Erik Henningsen, Lars Hakonsen, Knut Loyland | International Journal of Cultural Policy

En els darrers anys, les polítiques culturals locals a Noruega han experimentat canvis estructurals importants que prioritzen l’organització de festivals i altres esdeveniments culturals. A Noruega els governs locals disposen de més de la meitat dels pressupostos en cultura de l’estat, i les polítiques culturals locals determinen en gran part l’accés i la participació a la cultura. Com que aquest és el cas dels governs locals catalans, creiem pertinent i necessari estudiar aquests canvis.

Convocatòria de beques de col·laboració al CERC és oberta fins el 4 de juliol

― CONVOCATÒRIA B-07/17. Convocatòria específica per a l’atorgament de dues beques de col·laboració en el Centre de Documentació i Informació (CIDOC).Oberta laconvocatòria fins el 4 de juliol.

― CONVOCATÒRIA B-08/17. Convocatòria específica per a l’atorgament d’una beca de col·laboració en els Programes d’Estudis i Assessorament Cultural. Oberta la convocatòria fins el 4 de juliol.

Debats: Política cultural i plurinacionalitat

J. Rius-Ulldemolins (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.

Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.

#Softlove: 24 hores en la vida d'una dona a través dels ulls de la seva PDA

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.
 

La setmana a Facebook: museus, art i ciència, bibliolabs, dones, equipaments, ideologia, RV, governança, thick data, escriptors

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Entrevista a Pere Viladot | Pau Rodríguez

«Els nens i nenes van a museus perquè els hi porta l’escola. Les famílies amb fills també hi van tan sovint?

Als de ciències sí, als d’art no. L’altre dia, a Madrid, vaig anar amb les meves nétes al museu Thyssen i al de Ciències Naturals. Hi vam anar com a família. Doncs bé, el Thyssen estava ple d’adults. L’altre, ple de famílies amb nens. Aquí es noten les dues museologies d’origen. Els museus d’art van néixer per preservar per les elits uns quants quadres i escultures, mentre que els de ciències van néixer per a divulgar.» Pere Viladot