institucions i equipaments culturals

  
La tesi La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018) de M. Teresa Blanch Bofill proposa una lectura extensa sobre l’evolució de la museologia catalana, els seus models de gestió i les tensions polítiques que travessen el sistema patrimonial. Lluny de limitar-se a una història institucional dels museus, el text analitza com les polítiques culturals han anat redefinint la funció social del patrimoni, els perfils professionals i les formes de governança cultural.
  

Hem d’esperar el moment en què la vida quotidiana, tal com la coneixem, ja no sigui viable? Quines polítiques s’han emprès i quines accions es poden dur a terme des dels museus? Tot seguit us presentem dos articles de 'Museum Management and Curatorship', que mostren la capacitat d’incidir i d’actuar que tenen els museus davant la crisi climàtica.

  
Llegit avui, el text conserva força perquè no planteja el museu com un espai neutral. El presenta com un lloc on es negocien valors, formes de legitimitat, relacions amb el coneixement i maneres diferents d’entendre la funció pública de la cultura. I això continua sent una qüestió central per a qualsevol política cultural contemporània.  (n. de l'e., 2026)
  
  
Hi ha moments en què els debats culturals deixen de parlar només de programació, col·leccions o públics i passen a discutir una altra cosa: què entenem avui per institució cultural i quin paper li atribuïm dins la vida pública. El debat recollit a Revista de Catalunya sota el títol L’art contemporani a debat és valuós precisament per això.

Avui dilluns el Procicat permet obrir amb un 50% d’aforament museus i sales d’exposició (fins ara ho podien fer amb un 33%), biblioteques (que només podien oferir servei de préstec), i també cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts (fins ara tancats) amb un màxim de 500 persones . Així doncs, la desescalada permet la recuperació de l’activitat cultural suspesa a finals d’octubre.

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa de la segona setmana de novembre sobre les conseqüències de la pandèmia en la cultura.
 

La revista «ICOFOM Study Series» ha publicat el seu nou número, titulat 'El futuro de la tradición en museología'. Es tracta de la revista del Comitè internacional de museologia de l’ICOM (ICOFOM), i després de gairebé 40 anys activa avui dia ja compta amb més de mil articles que examinen l’àmbit museístic, així com els seus fonaments, particularitats i opcions de futur.

El Pla estratègic dels centres cívics de Vic no parteix d’un buit. Parteix d’una realitat acumulada: una xarxa d’equipaments que s’ha construït de manera progressiva, sovint a partir d’espais preexistents i dinàmiques veïnals, i que arriba a un punt en què cal redefinir el seu paper dins la política cultural de la ciutat . El document no és tant una proposta d’expansió com un exercici d’ordenació.
  

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.