cultura i transformació social

  
Rellegit avui, el text manté interès perquè situa el turisme cultural en un lloc que sovint es desdibuixa: no com una simple política de promoció, sinó com una política de construcció de sentit i de valor públic. Aquesta lectura també fa emergir una tensió molt actual. El llenguatge de la singularització, la marca i la diferenciació s’ha normalitzat en moltes polítiques locals, sovint sense un treball real sobre els actius culturals, la memòria o el sentit del territori. Aquí apareix la pregunta incòmoda que el text deixa oberta i que continua plenament vigent: els municipis treballen realment allò que els fa singulars o només ho projecten? (n. de l'e., 2026)
  

El text proposa una imatge molt reveladora: el turisme cultural com aquell visitant que obliga a “endreçar la casa”. No és una metàfora menor. Situa el turisme no com un fi en si mateix, sinó com un dispositiu que activa processos interns del territori: ordenació, reconeixement dels actius, autoestima col·lectiva. 
 

  
L'informe Transformative: Impacts of Culture and Creativity apareix en un moment en què el debat internacional sobre el valor de la cultura comença a desplaçar-se. Ja no es tracta únicament de demostrar que la cultura genera beneficis socials, econòmics o educatius. La pregunta passa a ser una altra: pot la cultura contribuir a afrontar els grans reptes públics del segle XXI?

Nous usos i funcions

amb Maria Sisternas 

La cultura està directament vinculada amb la gestió de l’espai públic, ja que aquest acull formes d’expressió de la col·lectivitat que sempre tenen una certa connotació cultural. Els usos dels diferents espais creen focus de creativitat i de trobada de col·lectius, però de vegades també generen tensions que cal saber afrontar. La noció d’espai públic implica, per tant, el diàleg i la col·laboració amb la ciutadania.

Aquesta és la premissa de la qual ha partit el repte moderat per Maria Sisternas, arquitecta especialitzada en el desenvolupament de les ciutats globals i la interacció entre els àmbits digital, social i econòmic involucrats en les transformacions urbanes.

El lloc ens fa i ens defineix. És per això que en aquets dos darrers reptes que presentem, l'espai n'és protagonista. Les polítiques culturals han de tenir en compte aquest espai, aquesta situació. Des dels usos de l'espai públic a la relació territorial, les polítiques culturals poden millorar la vida de les grans metròpolis però també als petits municipis.

  
Les biblioteques públiques poden trobar un aliat en la ciència ciutadana per sembrar el coneixement científic i participat. OpenSystems
  

  
Article que construeix un cas concret com a argument: la intersecció no com a suma de sectors sinó com a projecte concebut des de l’origen en clau híbrida, i que posa en qüestió la lògica compartimentada de l’acció pública i la seva dificultat per generar dispositius integrals amb capacitat real d’incidència social. (n. de l'e., 2026)
  

  
A finals de la dècada de 2010, els governs australians comparteixen una preocupació que també és present en altres països: la cultura és reconeguda com una font de benestar i cohesió social, però continua sent difícil demostrar aquests efectes amb evidències útils per a la presa de decisions públiques. L'informe Social Impacts of Culture and the Arts WA s'inscriu plenament en aquest context.

  
Les recomanacions d’Eurocities plantegen com afrontar els canvis demogràfics des de la cultura. El repte no és tant programar per a la diversitat com reorganitzar les institucions perquè puguin treballar-hi.