Destacats

  
L’article posa nom i contingut a un fenomen invisible en la retòrica cultural: com la lògica del mercat transforma i limita significats, funcionaments i valors de la cultura.
  

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes.

  
Els sistemes de gestió cultural europeus experimenten una transformació silenciosa. L’estudi comparat d’experiències a diversos països mostra com les col·laboracions publicoprivades s’han convertit en un instrument cada vegada més present per sostenir institucions i projectes culturals, tot obrint un debat sobre governança, responsabilitat pública i nous equilibris entre sector públic i actors privats.
  

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels.

   
Cap a una xarxa de polítiques culturals: connectar experiències per enriquir pràctiques
  

Davant de reptes globals calen solucions globals. L’actual panorama socioeconòmic mundial s’estén més enllà de les fronteres físiques i simbòliques i té repercussions en l’àmbit local. Pel que fa a les polítiques culturals, cada vegada és més necessari establir lligams en el terreny supranacional

  
Una mirada analítica que posa sobre la taula com es defineixen i es mapegen les dimensions econòmiques de la cultura digital per donar dades sòlides a la presa de decisions i a les polítiques culturals.
  

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors'