Destacats

Els emojis també poden ser una infraestructura de mediació científica


  
Els emojis ja han deixat de ser una curiositat associada a la missatgeria instantània. S'han convertit en un llenguatge quotidià compartit per milions de persones i comencen a despertar l'interès de la comunicació científica. En aquest context, la iniciativa Emoji Table of Experiments, impulsada per General Electric coincidint amb el Dia Mundial de l'Emoji, proposava una reinterpretació de la taula periòdica de Mendeléiev mitjançant emoticones, vídeos, imatges i continguts compartits a les xarxes socials.

La ciutat intel·ligent també necessita imaginació


  
Actualment, el concepte de smart city s'ha convertir en una de les grans promeses de la transformació urbana. Sensors, dades massives, internet de les coses i automatització apareixien com les eines capaces de fer més eficients els serveis públics i millorar la gestió de les ciutats. El text de Jenée Iyer, introdueix una pregunta que sovint queda fora d’aquests debats: quin paper hi tenen les arts i la cultura?

La música amagada dels planetes


  
Les fronteres entre ciència i cultura sovint són menys sòlides del que imaginem. L'experiment desenvolupat a partir del sistema planetari Trappist-1 n'és una mostra suggeridora: convertir les relacions orbitals dels planetes en patrons musicals. Una proposta que transforma dades astronòmiques en experiència sonora i que recorda fins a quin punt la creació cultural pot esdevenir una forma d'explorar i interpretar el coneixement científic.
  

Ponts entre art i ciència


  
  
No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana i que històricament han mantingut una relació estreta, tot i que sovint poc visible. El desenvolupament de les TIC n’ha fet més evident la connexió; una altra cosa és que realment comparteixin espais i pràctiques.
  

Per què ja no podem permetre’ns les dues cultures


  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

La universitat no pot continuar separant el que el món ja ha barrejat


  
Durant dècades, la universitat ha organitzat el coneixement separant humanitats i ciències. Avui, aquesta divisió és cada cop menys operativa. La qüestió no és si cal connectar-les, sinó què implica fer-ho.