Destacats

Partenariat transpacífic i excepció cultural: relacions de força


  
Un informe d’Antonios Vlassis analitza el paper de l’excepció cultural en les negociacions del Partenariat Transpacífic i els equilibris de poder entre els diferents actors implicats.
  

Cultura en crisi: desmantellament, mercat i pèrdua de sentit públic


  
L’informe España: La cultura en tiempos de crisis d’Enrique Bustamante no descriu només una caiguda conjuntural, sinó un procés de desestructuració profunda del sistema cultural espanyol. El punt de partida és empíric i contundent: les polítiques públiques culturals pateixen un deteriorament generalitzat en tots els nivells institucionals, des de l’Estat fins als municipis, amb una reducció sostinguda de recursos, instruments i capacitat d’acció. Aquest retrocés no s’explica únicament per la crisi econòmica iniciada el 2008. El text insisteix que el que està en joc és un canvi de model, on la cultura deixa de ser concebuda com a dret i passa a ser subordinada a lògiques de mercat.
  

Inspirar la creativitat: polítiques europees per a la cultura i les indústries creatives


  
Un informe del programa Interact analitza iniciatives europees que promouen la cultura i les indústries creatives com a motor d’innovació i desenvolupament territorial.
  

La cultura catalana en xifres: què diuen les estadístiques


  
L’anuari Estadístiques culturals de Catalunya 2013 construeix una infraestructura de dades que permet descriure el sector cultural en termes econòmics, d’ocupació i de pràctiques. Aquesta operació té una conseqüència directa: converteix la cultura en un camp governable a través d’indicadors.
  

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida


  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

Ciutat creativa: imaginar l’urbà per transformar-lo


  

Quatre assaigs breus que exploren com la creativitat pot redefinir el futur de les ciutats i orientar polítiques urbanes més sensibles, complexes i habitables.
  

L’editorial Comedia publica una sèrie de quatre textos de Charles Landry dedicats al concepte de ciutat creativa. El conjunt proposa una lectura estratègica del desenvolupament urbà contemporani

Quan l’art qüestiona l’economia


  

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

Polítiques culturals urbanes: entre la promesa de transformació i els límits del govern local


  
Els dos textos analitzats comparteixen un mateix desplaçament de fons: la cultura deixa de ser pensada com un sector específic per esdevenir una peça dins les noves formes de governar la ciutat. Aquesta ampliació aparent obre oportunitats, però també introdueix amb força els límits estructurals de les polítiques culturals en l’escala urbana.
  

Barcelona: ciutat creativa o ciutat sostenible? Les tensions d’un model cultural


  
Un article acadèmic revisa críticament el “model Barcelona” de polítiques culturals. La ciutat ha combinat el discurs de la ciutat creativa amb el de la sostenibilitat cultural, però l’aplicació d’aquest model mostra tensions en participació, equipaments i governança urbana.
  

La cultura s’ha convertit en un element central en les estratègies de desenvolupament urbà.