Destacats

  
  
El lunes, ni vi ni escuché el debate.

Creo que aproveché mejor el tiempo disfrutando de una charla pausada con amigos mientras disfrutábamos de algún vinito y los efluvios nos iban llevando a conversar sobre las culturas y las formas de afrontar el final de la vida.

Nos vamos haciendo mayores y los que tenemos todavía padres, madres o personas cercanas que nos superan en edad, los vamos teniendo de manera continuada ante esa puerta que se abre y cierra a su antojo.

La conferència de Franco Berardi ha estat l’eix central del darrer dia d’Interacció 15. Sota el títol "De les biopolítiques culturals a l'emancipació. Reptes i estratègies de futur", el filòsof italià ha instat a repensar la cultura perquè esdevingui «l’espai on el poeta i l’enginyer es troben per redefinir la relació entre necessitat i desig». 

Berardi ha començat la seva exposició definint el nostre temps com «una època d’agonia de la democràcia» i ha argumentat aquesta asseveració detallant que «el problema de la nostra societat és la desproporció entre la quantitat i velocitat de la informació i el temps necessari per prendre decisions». Segons el filòsof, s’han creat «automatismes que redueixen la capacitat de decisió conscient pròpia de la democràcia».

Davant la «guerra global i fragmentada alhora» que viu el món actual, Franco Berardi ha fet una crida als «treballadors cognitius» perquè «reprogramin la màquina» i es puguin trencar tendències que considera pernicioses, com «l’obsessió del creixement», ja que per a ell «la sobrietat és l’autèntica riquesa: el que necessitem és temps, afecte i educació».

  
L’orquestra de Cateura no és només una història de superació. És una pregunta sobre què pot fer la cultura en contextos de desigualtat extrema.
  

Landfill Harmonic és un documental que segueix un projecte musical nascut en un dels contextos més fràgils possibles. A Cateura, al Paraguai, una comunitat construïda al voltant d’un abocador, un grup de joves aprèn música amb instruments fabricats a partir de residus.

  
El text de Víctor Vich publicat a Latin American Research Review és una de les defenses més explícites de les polítiques culturals com a instruments de transformació social i no només com a dispositius de programació o difusió cultural. Escrit en un context llatinoamericà marcat per fortes desigualtats socials, el text planteja una crítica frontal a les polítiques culturals concebudes únicament com a gestió d’esdeveniments, equipaments o consum cultural.