Destacats

Un dels grans dèficits estructurals del procés de descentralització de l’Estat espanyol ha estat el marc regulador de les polítiques culturals. Tot i que recentment s’ha reformat la llei estatal que regula l’administració local, la distribució de les competències sobre cultura de les tres grans administracions publiques de l’Estat no ha estat un tema ben resolt des de la restauració de la democràcia. Com sol passar en aquests casos, el que ha patit més aquesta històrica indefinició ha estat el més dèbil, l’administració local.

  
Aquest primer informe sobre l’estat de la cultura basca (CAE 2015) s’inscriu en un moment de reconfiguració profunda del sistema cultural, travessat per la digitalització, la crisi econòmica i la mutació dels hàbits socials. No es presenta com un inventari ni com una descripció exhaustiva, sinó com un exercici de diagnòstic orientat a identificar tensions estructurals i a obrir línies d’actuació estratègica.

  
Les estadístiques culturals no són un sistema tancat de dades. Depenen de la realitat que volen descriure i, per tant, han de ser capaces d’adaptar-se als canvis del sector, als nous usos culturals i a les necessitats de les polítiques públiques. Aquest és el punt de partida d’Análisis de nuevos modelos estadísticos internacionales y propuesta del ciclo estadístico cultural vasco, un informe elaborat el 2014 i publicat el 2016 pel Observatorio Vasco de la Cultura amb l’objectiu de revisar el seu marc estadístic a partir de l’evolució dels models europeus i de la Unesco i de l’experiència acumulada des de 2007.

  
  

The Culture White Paper és especialment rellevant perquè constitueix el primer llibre blanc sobre cultura publicat pel govern britànic en més de cinquanta anys. El document no concep la cultura com un àmbit que calgui simplement protegir o subvencionar, sinó com una política transversal amb una contribució decisiva a l’educació, la cohesió social, el desenvolupament territorial, el creixement econòmic i la projecció internacional del país.