Destacats

El tercer sector cultural català: economia invisible, estructura fràgil


  
  
L’estudi sobre L’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya. 2013 situa en primer pla un àmbit sovint marginal en les lectures econòmiques de la cultura: el conjunt d’associacions sense ànim de lucre que sostenen una part significativa de l’activitat cultural del país.

La RSC, material altamente inflamable


  
Publicat originalment al blog L’estraperlista i recuperat a Interacció, aquest article de Carme Rodríguez qüestiona l’ús de la Responsabilitat Social Corporativa com a relat legitimador dins les institucions culturals. A partir de casos concrets, assenyala com determinades pràctiques que es presenten com a responsables poden amagar precarietat laboral, externalitzacions problemàtiques o aliances amb actors econòmics amb impactes socials i ambientals discutibles.  Interacció el recupera perquè aquest desajust entre discurs i pràctica continua travessant el sector: la RSC sovint opera més com a cobertura simbòlica que com a transformació real de les condicions en què es produeix la cultura
. (n. de l'e., 2026)
  

La despesa cultural local: volum, concentració i canvi de cicle


  
L’estadística de despesa en cultura de l’administració local a Catalunya de 2013 ofereix una base sòlida per entendre el pes real de la cultura dins l’acció pública local. No és només una fotografia pressupostària. És, sobretot, una manera de veure com es distribueixen les prioritats, quins àmbits es consoliden i quines tensions travessen el sistema cultural en un context de crisi.
  

Cultura digital: nous models i transformació dels museus


  
Publicat en ple auge del relat digital, aquest anuari recull tendències, experiències i discursos que situaven la tecnologia al centre de la transformació cultural. Més que una fotografia neutra, és un document que expressa una confiança clara en el potencial de la digitalització per redefinir models, públics i institucions. Revisar-lo avui demana una lectura més afinada: identificar què d’aquelles promeses s’ha consolidat i què ha quedat en l’àmbit de la projecció. Aquesta distància és el que el converteix en una peça especialment útil per pensar el present. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com la digitalització redefineix els models de negoci culturals i transforma l’experiència museística.
  

La despesa dels municipis en cultura (2004-2013)


  
La crisi econòmica no només redueix la despesa cultural municipal, sinó que en transforma profundament l’estructura i el sentit. La dècada 2004-2013 permet veure amb claredat aquest desplaçament.
  


Els festivals creixen més ràpid que les dades que els haurien d’explicar


  
Els festivals s’han convertit en peces centrals de la política cultural i urbana. Generen activitat, visibilitat i economia. Però hi ha una pregunta que encara no sabem respondre del tot: què fan realment i amb quin impacte?
  

 

Cultura en crisi, cultura en transició digital


  
Aquest informe fixa un punt d’inflexió: l’impacte acumulat de la crisi econòmica sobre el sector cultural i la recerca d’una sortida que es formula en clau digital. Les dades que presenta són dures i descriuen un ecosistema fragilitzat, amb pèrdua de consum, d’estructura empresarial i de capacitat pública. La digitalització hi apareix com a horitzó de reconstrucció. Tornar-hi avui permet llegir amb més distància aquest moment i preguntar-se fins a quin punt aquella sortida ha estat una transformació efectiva o una expectativa que ha desplaçat altres debats. (n. de l'e., 2026)
  

L’ Informe sobre el estado de la cultura en España 2014 retrata un sector cultural en retrocés estructural que busca en la digitalització una via de reconfiguració.
  

És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?


  
Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa.

Fàbriques de la cultura: entre creativitat i instrumentalització


  
Una lectura crítica del model de les “fàbriques de cultura” que s’ha estès en les polítiques culturals contemporànies. El text interroga el seu paper com a espais de producció i innovació, posant en dubte si responen a necessitats culturals reals o si operen com a dispositius d’un model econòmic més ampli. Més que oferir respostes, obre un camp de tensió que continua vigent. (n. de l'e., 2026)
  

L’article qüestiona el paper de les noves institucions culturals com a espais de creació o com a eines al servei de models polítics i econòmics.
  

Mesurar el treball cultural: condicions, límits i possibilitats de les estadístiques globals


  
L’Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural impulsada per l’Unesco Institute for Statistics el 2013 no ofereix encara dades sobre ocupació cultural, sinó una cosa prèvia i menys visible: una radiografia de les condicions que fan possible, o no, produir-les. El punt de partida és metodològic. Abans de saber quantes persones treballen en cultura, cal saber si els sistemes estadístics nacionals ho poden captar amb criteris comparables. Aquesta operació, aparentment tècnica, té conseqüències directes sobre la manera com la cultura entra en l’agenda pública.