Destacats

Més enllà dels diners: aprendre a llegir els impactes de la cultura


  
Llegit avui, aquest document del CERC continua interpel·lant una de les debilitats persistents de les polítiques culturals: la dificultat per explicar què transforma realment la cultura.(n. de l'e., 2026)

Si sabem comptar assistents, entrades venudes o retorn econòmic, resulta més complex entendre com un esdeveniment cultural modifica les relacions socials, reforça identitats compartides, contribueix al benestar o genera noves capacitats col·lectives. Aquest treball proposa una metodologia per començar a respondre aquestes preguntes.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural: reformar o repensar el model?


  
Nascuda en plena crisi, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es presenta com a instrument de transformació. L’anàlisi confronta les expectatives inicials amb els resultats i obre el debat sobre el seu futur.
  

Mesurar per decidir: els serveis culturals locals sota el mirall dels indicadors


  
Quan la cultura es gestiona des de l’àmbit municipal, sovint es fa sense eines comparables ni sistemes estables d’avaluació. El Cercle de Comparació Intermunicipal de serveis culturals introdueix un canvi de mirada: convertir la gestió cultural en un camp mesurable, comparable i millorable.
  
  
L’informe de la 4a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de serveis culturals presenta els resultats corresponents a l’any 2017 i consolida una eina clau per a la gestió cultural local.

La cultura del treball cultural


  
El llibre El trabajo cultural, de Toby Miller, analitza les condicions socials, econòmiques i polítiques que estructuren el treball cultural i les desigualtats que travessen les indústries creatives.
  

Internacionalitzar la cultura: circulació o estratègia?


  
Un informe de l’Observatori Basc de la Cultura proposa llegir la internacionalització des del contingut i el mercat. El repte és convertir aquesta circulació en una política amb direcció.
  

El pleonasme de la cultura digital


  
En els darrers anys, el terme “cultura digital” s’ha instal·lat amb força en el discurs de les polítiques culturals. Aquest text proposa una pregunta inecessària: i si aquesta expressió ja no explica res? Quan la digitalització travessa totes les pràctiques culturals, potser el problema no és incorporar el digital, sinó deixar de tractar-lo com una categoria separada. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que sovint dona per resolta una transformació que, en realitat, continua oberta. (n. de l'e., 2026)
  

Per què parlem tant de cultura digitalUna reflexió crítica sobre l’ús recurrent d’un terme que sovint amaga més confusions que precisió conceptual.
  

Muses musicals als museus


  

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

La Nova Agenda Europea per a la Cultura


  
La Nova Agenda Europea per a la Cultura presenta el marc estratègic que proposa la Comissió Europea per orientar la cooperació cultural a la Unió Europea a partir de 2019, abordant la contribució de la cultura a la cohesió social, a l’economia i a les relacions internacionals i demanant un treball conjunt amb estats membres i societat civil.
  

Any nou, agenda nova. Si, enguany tenim una Nova Agenda Europea per a la Cultura i ja tenim la seva versió en català, gràcies al Cercle de cultura i la Comissió europea

Les subvencions culturals també expressen una idea de valor públic


  
Aquest informe del CoNCA és especialment rellevant perquè desplaça una pregunta habitual sobre les subvencions culturals. En lloc de preguntar únicament què financen o quins resultats obtenen, planteja una qüestió més profunda: quina idea de cultura, de participació i de valor públic incorporen les bases de les convocatòries. L’estudi analitza 85 convocatòries de subvencions del Departament de Cultura vigents el 2016 i proposa un marc per entendre-les no només com un mecanisme administratiu de distribució de recursos, sinó com un instrument de política cultural capaç d’orientar comportaments, prioritats i impactes socials.
  

La mediació cultural com a forma de governar el territori


  
Aquest breu article de Philippe Scieur resulta especialment inspirador perquè desplaça la mirada de la mediació cultural com a tècnica de relació amb els públics cap a una qüestió més profunda: la manera com les societats organitzen la convivència, la decisió i l’acció col·lectiva als territoris.