Destacats

  
El text d’Alfons Martinell situa la cooperació en un lloc que sovint queda desdibuixat en les polítiques culturals: no com un instrument complementari, sinó com una condició constitutiva de la cultura mateixa. L’autor defensa que la vida cultural, els drets culturals, la governança, la creació artística i les relacions internacionals només poden desplegar-se a través de processos de cooperació. Aquesta perspectiva permet desplaçar la mirada des dels equipaments, els programes o els sectors cap a les relacions que els fan possibles. En un moment en què moltes polítiques culturals posen l’accent en els resultats, els impactes o la competitivitat, Martinell recorda que la cultura és, abans que res, una pràctica col·lectiva sostinguda per xarxes de confiança, reconeixement mutu i capacitat d’acció compartida.
  

  
Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

  
amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

  
Aquest document breu de l’Observatori Basc de la Cultura ofereix una síntesi molt útil dels principals marcs conceptuals i instruments de les polítiques culturals. El seu interès no rau tant en aportar una teoria nova com en ordenar de manera pedagògica els grans debats que travessen la intervenció pública en cultura: què són les polítiques culturals, quins valors les sustenten, com s’organitzen institucionalment i amb quines eines actuen.