Destacats

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

L’impacte de les biblioteques públiques des de l’òptica ciutadana


Roskilde Bibliotekerne
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

L'anuari de la SGAE detalla la caiguda del 50% de l'activitat escènica, musical i cinematogràfica


ACN Madrid | 19 octubre 2021
 

La cultura va perdre el 70% d'espectadors el 2020: les xifres de la davallada pandèmica
 

Els principals sectors de les arts escèniques, musicals i audiovisuals van registrar l’any 2020, marcat per la pandèmia, un "descens brusc" en les seves xifres, que oscil·len entre una caiguda fins a la meitat d’oferta i al voltant d’un 70% menys d’espectadors en relació amb el 2019, segons recull l’Anuari SGAE.

De sismes i erupcions: apunts de geologia cultural


L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2020: les administracions no aproven


CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020” marcat, aquest any, per la pandèmia de la Covid-19 que ha agreujat la difícil situació estructural del medi cultural, on les organitzacions petites i mitjanes, que configuren el gruix de l’ecosistema cultural català, són les que més han patit les seves conseqüències. Una situació anòmala que tanca l’any amb un 20% de les persones treballadores de la cultura sense feina.

La reconstrucció d’Europa. L’economia de la cultura i la creativitat abans i després de la COVID-19


European Grouping of Societies of Authors and Composers (GESAC) | EY Consulting

L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

El CoNCA crea un qüestionari per valorar l’impacte de la covid-19 en el sector cultural català


Els resultats d’aquest qüestionari es publicaran a l’Informe Anual de la Cultura i de les Arts 2020 que el CoNCA té previst presentar el proper mes de juny.
 

No hi ha cap dubte que l’any 2020 quedarà marcat per la crisi de la covid-19 i les repercussions socials i econòmiques que està generant. El sector de la cultura és un dels més castigats per aquesta pandèmia. La lluita contra el virus ha comportat limitacions de moviments dels ciutadans, tancament d’activitats o restriccions d’aforaments, que han afectat molt directament el sector cultural, que per norma general està acostumat a treballar amb recursos molt limitats. D’altra banda, el confinament ha accelerat la generalització de noves formes d’accés a la cultura basades en les noves tecnologies. A hores d’ara és difícil preveure cap a on ens portaran les transformacions que s’estan implementant, però des del CoNCA estan convençuts que l’impacte d’aquesta crisi va més enllà de les pèrdues econòmiques que patim.
 

Mesurar el valor i l’impacte social de la cultura

La xarxa de treball Eurocities Culture Forum Working Group recull en aquesta publicació les presentacions i experiències intercanviades durant la segona trobada del grup. L’encontre havia de tenir lloc a la ciutat sueca de Göteborg entre el 18 i el 20 març de 2020, però la pandèmia de la covid-19 va comportar el seu aplaçament i l’adopció del format web mesos després, entre el maig i el juny.

La trobada virtual es va organitzar en dues sessions en les quals hi van participar representants de vora 70 ciutats. La primera sessió es va centrar en les perspectives teòriques sobre la mesura del valor i l’impacte social de la cultura, mentre que la segona es va dedicar als mètodes i experiències pràctiques. Així doncs, el compendi «How to measure the value and social impact of culture? A digest of inspiring examples and new approaches» proporciona una visió general dels aspectes debatuts.

Un any de canvis i un final imprevist. Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2019


El 2019 perfilava una tendència a l’alça en la facturació dels sectors editorial, discogràfic i dels videojocs, i una caiguda acusada de la quota de pantalla del cinema català el 2019. La despesa pública en cultura puja a 140 euros per habitant, però es queda encara lluny de la reclamació del sector. Amb l'arribada la pandèmia, 5.888 empreses culturals i 52.997 empleats es van acollir a la situació d’ERTO en el primer semestre de 2020.