Destacats

Guia per a megaesdeveniments en ciutats patrimonials


HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

Noves governances. La gestió comunitària de la cultura en la crisi i més enllà



Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats.

Barcelona, cultura sense capital


Marc Roig i Badia | PAM
 

Què ha passat amb l’efervescència cultural de la ciutat comtal de finals dels setanta? Marc Roig presenta un assaig que repassa amb un to irònic les polítiques i el panorama cultural dels darrers quaranta anys d’una Barcelona víctima dels seus governants i de la maquinària centralista de l’Estat, que s’han saldat amb una ciutat cada vegada amb menor pes econòmic, polític i social.

La distribució de les arts escèniques: reptes i propostes de futur


ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

Governança cultural a les ciutats, l’art com a producte i futurs postpandèmics entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

L’educació cultural i el seu rol en la configuració dels discursos polítics


 International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
 

El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.

Vertebrar culturalment els Països Catalans


Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics.

Cultura, llengua i identitat


Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.

Covid-19 i el sector cultural i creatiu global: renéixer de les cendres


A. Sargent | Centre for Cultural Value
 

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.