Destacats

Cómo funciona la música


  
Com es produeix, circula i s’escolta la música en cada moment històric? Aquesta és la pregunta que travessa el llibre Cómo funciona la música de David Byrne, fundador dels Talking Heads. El volum combina memòria personal, anàlisi cultural i reflexió sobre la indústria musical per explicar com els contextos socials i tecnològics modelen la manera de fer música. 

Entre les idees que recull l’article de Víctor Lenore destaca la consideració de la música com una pràctica col·lectiva i situada. Byrne defensa que la música no és només una obra o un producte, sinó una experiència social que depèn dels espais, de les tecnologies i de les comunitats que la fan possible. 

La lectura és suggeridora perquè mostra fins a quin punt els formats, els canals de distribució i les formes de col·laboració artística condicionen el sistema musical. El text permet pensar la música no només com a creació artística, sinó també com ecosistema cultural en transformació constant.
  
  

Les indústries creatives com a promesa europea

   
  
La idea de les indústries culturals i creatives ha ocupat una posició central en el discurs europeu de sortida de la crisi econòmica de principis de la dècada de 2010. Aquest informe de l’Observatorio Vasco de la Cultura intenta precisament ordenar aquest moment de redefinició conceptual i política: què s’entén per “indústries culturals i creatives”, quin paper comença a atribuir-los la Unió Europea i com pot situar-s’hi Euskadi.
  

Qui té el poder en la cultura digital?


  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.
  

La cançó comercial com a fórmula


  
El vídeo Análisis estructural de una canción comercial del músic i humorista Víctor Lemes es va convertir en una petita peça viral perquè aconsegueix fer una cosa poc habitual: explicar amb humor els mecanismes industrials que hi ha darrere d’una part important de la música comercial contemporània.
  

Barcelona, metròpoli creativa


  
Un informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona cartografia l’economia del coneixement i les indústries creatives a la ciutat. L’estudi mostra fins a quin punt la creativitat, la tecnologia i la innovació s’han convertit en eixos centrals del desenvolupament urbà.
  

L’informe “Barcelona, metròpoli creativa” ofereix una diagnosi actualitzada sobre el paper de l’economia del coneixement, les tecnologies de la informació i les indústries creatives a la ciutat de Barcelona.

El futbol coreografiat


  
Avui, l’anunci continua funcionant perquè la seva idea central és senzilla però precisa: tant el ballet com el futbol comparteixen una mateixa dimensió coreogràfica. Tots dos depenen del ritme, de la coordinació i d’una forma de moviment col·lectiu que només existeix plenament en relació amb els altres. La publicitat trobava així una metàfora visual eficaç per parlar de connectivitat sense necessitat de mostrar pràcticament cap tecnologia. Cal recordar que a l'obra Foot-ball (2015) vam tenir l'ocasió de veure en joc els ballarins de Gelabert Azzopardi descodificant, coreogràficament, algunes de les millors jugades del FC Barcelona.
  

La publicitat esportiva acostuma a treballar amb emocions previsibles: competició, heroisme, victòria o passió col·lectiva. L’espot Ballet de Movistar, premiat amb un Sol de Plata al Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària El Sol celebrat a Bilbao el 2012, va optar per un altre camí.

Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas


  
Durant anys, la internacionalització de la cultura s’ha entès com una qüestió de presència exterior. Participar en mercats, vendre continguts, circular. El problema és que aquest enfocament és insuficient: sense transformació interna, no hi ha internacionalització real.
  

 

Exportar cultura: què fan els estats europeus per internacionalitzar les seves indústries creatives


  
Les indústries culturals i creatives han adquirit un paper central en les estratègies econòmiques i culturals de molts països europeus. Un estudi comparatiu analitza com els estats membres de la Unió Europea promouen l’exportació i la internacionalització d’aquests sectors, i identifica les principals polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest àmbit.
  

Les indústries culturals i creatives han esdevingut un element clau en les polítiques econòmiques i culturals de molts països europeus.