Destacats

Quan la cultura no entra a l’Estatut



L’Estatut de municipis rurals busca frenar el despoblament i garantir serveis bàsics als pobles petits. Però deixa fora la dimensió cultural com a eix de benestar i arrelament. Aquesta absència interpel·la directament els qui planifiquem i gestionem cultura des de l’àmbit local: com garantir que la cultura —en la seva forma pròpia i no urbanocèntrica— tingui pes real en l’agenda rural?
  
  

La nova Llei 8/2025, de l’Estatut de municipis rurals (DOGC núm. 9002, art. 56) és un pas llargament esperat: defineix què és un municipi rural —menys de 2.000 habitants, baixa densitat—, li dona un règim específic i busca reequilibrar el país i frenar el despoblament.

La desigualtat que (encara) no sabem mirar


Aprenentatges útils per repensar la cultura local. Una lectura que desfà certeses i afina la mirada.
  

Un article recent de Mariano Zamorano i Nicolás Barbieri sobre les polítiques culturals de Barcelona (2019–2023) ens ha fet pensar. No tant per allò que diu de la ciutat, sinó per les preguntes que pot obrir a qualsevol municipi que vulgui abordar les desigualtats des d’una política cultural pública.

Quan la cultura és molt més que cultura


 

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Culturopolis tornarà a omplir Barcelona de debats, tallers i propostes artístiques que posen la cultura al centre dels drets humans. Un espai per escoltar, participar i sortir-ne amb noves preguntes i idees per transformar el nostre entorn

 
  

Culturopolis 2025: quan la cultura es juga els drets
  

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a ser punt de trobada per a qui pensa, viu i defensa la cultura com un dret. El CCCB i el Pati Manning acolliran la segona edició de Culturopolis

El centre és aquí


  
Mirar amb més calma, però també amb més urgènciaUna pausa per tornar amb més força (i més claredat)
  

Quan va néixer Interacció, no hi havia cap espai digital que connectés el pensament cultural amb la pràctica quotidiana de la gestió i les polítiques locals. Vam optar per una mirada àmplia, transversal, que ajudés a eixamplar horitzons. Però el món ha canviat. I ràpid.

Avui no ens falta informació, ens falta temps per pensar-la. L’acceleració constant i la fragmentació dels discursos han convertit la cultura en consum: agenda, titulars, rànquings, èxits. Tot es comunica, però poc s’articula. I en aquest paisatge saturat, el relat del territori sovint s’esborra. El món local queda fora de pla —o, directament, ignorat—, com si la cultura només tingués lloc als grans equipaments, als grans debats, als grans centres.

Metrònom, màquina i modernitat: el 'Ballet mécanique' avui



Amb música dissonant, màquines d’escriure i ventiladors que ballen, el Ballet mécanique ens convida a mirar el segle XX amb ulls de sorpresa. Però què ens diu avui aquesta peça experimental de 1924 sobre la relació entre art, tecnologia i cultura? Tornem-hi amb ulls de 2025, entre el ludisme de l’avantguarda i els dilemes del nostre present digital.
  

Els meus millors consells, de Roser Sanjuan


La Roser Sanjuan és responsable de programes públics i de la direcció del Centre d’Art La Panera  de Lleida.

És historiadora de l’art per la Universitat de Lleida (UdL), investigadora i comissària, Màster en gestió cultural i Postgrau en Art Actual per la Universitat de Barcelona.

Ha comissariat exposicions i ha escrit sobre art contemporani i mediació per a articles acadèmics i altra bibliografia. Ha impartit conferències en nombrosos congressos i seminaris d’educació artística, així com realitzat classes en màster is postgraus d’educació (Ramon Llull- Blanquerna), Gestió Cultural (Carlos III), Museografia i educació (Saragossa), entre d’altres.

Dissenya i coordina projectes artístics col·laboratius en contextos sanitaris i col·lectius en situació de vulnerabilitat i s'interessa per com l'art pot vehicular una hibridació de sabers.


 

La màquina que et programa el centre cívic mentre prens un cafè (edició 2025)



Entre el miracle i el miratge, la intel·ligència artificial ja trepitja el dia a dia dels serveis culturals municipals. Però si no hi som a l’hora de decidir com s’hi integra, potser acabarem a la graderia mentre la màquina dissenya la temporada.
  
  

Tot a punt abans no s’esfumi el teu cafè*
  
  

Quan parlar de drets culturals no és suficient



Lectura crítica del Pla estatal des del món municipal
  

Quan l’Estat parla de drets culturals, el món local hauria d’escoltar-hi amb atenció —i també amb un cert escepticisme. El Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura es presenta com una proposta de fons: una eina compartida, transformadora i ambiciosa, que aspira a canviar el marc de les polítiques públiques. Però, llegit des del territori —des de l’escala que fa possibles aquests drets en la vida quotidiana—, cal preguntar-se: construeix realment una aliança entre governs, o només la insinua? 
  

L’escletxa de gènere cultural, en dades


Eurostat publica per primer cop un article específic sobre desigualtats de gènere al sector cultural. Les dades revelen avenços importants en paritat d’ocupació, però també posen en evidència desequilibris persistents en salaris, condicions laborals i accés a càrrecs directius.
  


  

Nova convocatòria per portar les arts i la cultura a l’aula



 Convocatòria de subvencions per impulsar projectes culturals i artístics als centres educatius de Catalunya
  

El Departament de Cultura obre una nova línia de subvencions per impulsar projectes culturals i artístics de nova creació i caràcter innovador als centres educatius de Catalunya. La convocatòria (CLT542), gestionada per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, s’emmarca dins del  Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura i del Pla d’Acció 2025–2028 del Departament.