Destacats

El mite de la participació cultural


  
L’article de Leila Jancovich aborda un dels consensos més repetits en les polítiques culturals contemporànies: la necessitat d’ampliar la participació. El punt de partida és clar. Malgrat més d’una dècada de polítiques orientades a incrementar-la al Regne Unit, els resultats mostren una persistència notable de les desigualtats: la participació continua estretament vinculada a la posició socioeconòmica. Aquesta constatació obliga a revisar no només els instruments, sinó el propi relat que sosté aquestes polítiques.
  
  

Efervescència de la filosofia


  
El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la Unesco el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.

La divulgació de la cultura científica. Resum

En aquesta crònica general de l’eix de divulgació en Interacció 17, faig una síntesi dels punts que vaig trobar en comú entre els ponents, més implícitament o oberta:

  1. En el segle XXI, la ciència impregna l’entorn.
  2. El coneixement és un, s’ha difuminat la frontera entre disciplines.
  3. El coneixement té una gran capacitat transformadora, perquè afavoreix el pensament crític.
  4. Les iniciatives poden ser proposades dalt a baix (top-down) o de baix a dalt (bottom-up).
  5. Les iniciatives cada cop són més participatives.
  6. Les iniciatives cada cop són més obertes: Open source, open data
  7. Les iniciatives cada cop són més inclusives i sostenibles.

El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Resum

La relació entre art i ciència representa un dels principals temes de debat en el si de la societat contemporània. Per això mateix, dins les Jornades d’Interacció17 es va dedicar una línia de debat enfocada a aquest tema: El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Aquest diàleg va tenir lloc en el cor de Barcelona, un indret forjat entre la dualitat de ciència i art. En aquesta ciutat es poden trobar centres pioners en investigació i, alhora, un clima artístic vibrant compost per innumerables centres culturals. No és casualitat (o potser sí) que les Jornades es desenvolupessin a un pas entre una Facultat de Matemàtiques i Computació i la zona de museus d'art contemporani.

Ciència i construcció de la ciutat. Resum


  
Article que sintetitza un eix de debat de la jornada i el converteix en marc de lectura: la ciutat com a espai on els grans reptes contemporanis es materialitzen amb intensitat, exigint una articulació més estreta entre coneixement científic i decisió pública, amb una interpel·lació clara al paper de les administracions locals.(n. de l'e., 2026)
  

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

La creativitat com a dispositiu urbà


  
Més de vuit anys després, el llibre manté vigència perquè moltes de les preguntes que plantejava continuen obertes. Pot existir una política cultural urbana que no converteixi la creativitat en recurs econòmic? És possible activar cultura sense accelerar processos d’expulsió? I fins a quin punt les administracions públiques són capaces de protegir pràctiques culturals que no encaixen fàcilment en les lògiques de programació, visibilitat o retorn? 
(n. de l'e., 2026) 
  

  
Hi ha conceptes que semblen haver nascut per ampliar possibilitats i que acaben convertits en instruments d’ordenació. La creativitat és un d’ells. Durant anys, el paradigma de les “ciutats creatives” s'ha presentar com una alternativa capaç de regenerar barris, activar economies urbanes i atreure talent a través de la cultura.

Les polítiques culturals públiques, més enllà de l’impacte econòmic.

Yann Nicolas i Olivier Gergaud | Ministère de la culture et de la Communication

Per tal de posar en valor les polítiques culturals, cal legitimar l’acció pública, sobretot tenint en compte el context de retallades que afecta especialment al sector. Avaluar les conseqüències d’unes polítiques culturals concretes ens aportarà millor coneixement de la realitat per tal de millorar les accions futures. En aquest compendi de projectes i mètodes que s’exposen com a exemples, podem trobar eines que ens ajudin a avaluar i posar de relleu les mancances i necessitats d’unes polítiques ajustades al context socio-econòmic, tenint en compte la repercussió que tenen les seves accions tant a nivell econòmic com social.

Vídeo Ponencias del Seminario LOS IMPACTOS DE LA CULTURA

Vídeo Ponencias del Seminario LOS IMPACTOS DE LA CULTURA del Observatorio Cultural del Proyecto Atalaya, celebrado en Málaga en octubre de 2017 y organizado por la Universidad de Cádiz y la Universidad Internacional de Andalucía. Con ponencias, entre otros, de Lluis Bonet y Alfons Martinell.

Ciència i cultura al territori. Crònica

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.