Destacats

  
Quan un robot deixa de fabricar objectes i entra en un escenari, canvia només la seva funció o també la nostra idea de creació? La incorporació de la robòtica a les arts escèniques i musicals obre un terreny d’experimentació on la tecnologia ja no funciona únicament com una eina, sinó que participa en la construcció mateixa de l’obra.

  
El capítol IV de Industrias culturales y creativas. Perspectivas, indicadores y casos proposa una lectura crítica d’un dels grans dispositius culturals urbans de les darreres dècades: les fàbriques de creació. Andrea Estankona Loroño descriu com aquests espais apareixen en el context postindustrial, enmig de la globalització, la crisi sistèmica i la consolidació de la creativitat com a recurs econòmic estratègic.
  

  
En els darrers anys, la relació entre cultura i desenvolupament s’ha reformulat de manera significativa. El volum editat per Igor Stokfiszewski parteix d’una crítica explícita a les aproximacions dominants, especialment aquelles que han reduït la cultura a motor de les indústries creatives o a factor de competitivitat econòmica. El seu plantejament és més ambiciós: pensar la cultura com una esfera capaç de contribuir a transformar les condicions socials, econòmiques i polítiques.
  

  
L’informe The value and values of culture proposa un gir que encara avui no està resolt en moltes polítiques culturals: deixar de justificar la cultura només pels seus impactes instrumentals i reconèixer-la com a base constitutiva de la vida democràtica i social. El document no es limita a compilar evidències; intenta ordenar un marc en què el valor de la cultura no és únicament econòmic o social, sinó també normatiu, en tant que articula els valors que sostenen la convivència europea.