Destacats

Experiències de Crowdfunding a l’Estat espanyol i Catalunya: Principals característiques, reptes i obstacles

 «El Crowdsourcing són contribucions financeres dels inversors on-line, patrocinadors o donants per finançar iniciatives amb ànim de lucre o sense ànim de lucre o empreses. Crowdfunding és una aproximació a recaptar capital per a nous projectes i negocis mitjançant la sol·licitud de contribucions d’un gran nombre de participants, seguint tres tipus de models de crowdfunding: (1) donacions, la filantropia i el patrocini on no s’espera un retorn financer, préstecs (2) i (3) inversió a canvi de capital, guanys o ingressos compartits..» p.6

X.net publica aquest informe sobre la situació del CrowdFunding en el marc del primer eix «Models sostenibles per al sector creatiu» del Fòrum de la Cultura Lliure (FCForum) que se celebra els dies 26 i 27 d’octubre a Barcelona en l’Arts Santa Mònica. 

Invertir en cultura: valor, finançament i política pública segons el Forum d’Avignon


  
L’informe De la créativité dans les modèles de financement de la culture del Forum d’Avignon defensa que la inversió cultural genera valor econòmic, social i simbòlic i proposa reformes per activar ecosistemes de finançament més sòlids.
  

 

La cultura requereix implicació personal i col·lectiva, recursos econòmics i voluntat política.

Una mosca volava per la llum?



Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?



Un retrat coral del planeta filmat en un sol dia que converteix milers de persones anònimes en protagonistes d’un experiment cinematogràfic global.
  

Un cor sense escenari: quan la xarxa esdevé espai de creació col·lectiva


  
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
  

 

El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.

Participació i cultura: repensar la qualitat democràtica des de les pràctiques culturals


  
La cultura sovint es defensa en termes de valor simbòlic o econòmic. Aquest text la situa en un altre lloc: com a part de la qualitat democràtica d’una societat. La seva aportació és clara. Les polítiques culturals no són només un servei, són una peça en la construcció de ciutadania i en la manera com es distribueix el poder simbòlic. Rellegir-lo avui permet tornar a una pregunta de fons: quin paper juga la cultura en la qualitat real de la democràcia. (n. de l'e., 2026)
  
  
Un informe impulsat per la Generalitat de Catalunya proposa ampliar el marc habitual de la participació ciutadana i situar la cultura com a espai central d’apoderament col·lectiu.

  

De digitalitzar continguts a repensar la cultura: claus de la cultura digital


  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

De la tele-llar a la cultura nòmada: mig segle de pràctiques culturals a Espanya


  
El sociòleg Antonio Ariño Villarroya, professor de la Universitat de València, reconstrueix l’evolució dels consums culturals des dels anys seixanta fins avui i replanteja els fonaments de les polítiques culturals contemporànies.
  

A Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad, Ariño analitza de manera sistemàtica enquestes i estadístiques elaborades durant més de cinquanta anys per institucions públiques i privades.

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

1

Fer la cultura accessible: marcs legals, drets i polítiques a Europa


  
L’accessibilitat acostuma a formular-se com una qüestió tècnica. Aquest text obliga a desplaçar-la cap a un terreny més profund: el dels drets culturals. No es tracta només d’eliminar barreres, sinó de repensar qui pot participar en la vida cultural i en quines condicions. Rellegir-lo avui permet posar en evidència una tensió persistent: entre el reconeixement formal de l’accés universal i les limitacions reals de moltes polítiques culturals per fer-lo efectiu. (n. de l'e., 2026)
  
  
L’estudi Making Culture Accessible, elaborat per Annamari Laaksonen per al Consell d’Europa, analitza com els marcs jurídics i polítics condicionen l’accés real a la vida cultural i proposa eines per reforçar-lo.