Interacció en relleu neix de la constatació que molts dels marcs amb què avui pensem i governen les polítiques culturals no són nous. Provenen de textos, debats i hipòtesis formulades al llarg dels anys en aquesta mateixa plataforma i que continuen operant, sovint de manera implícita, en les nostres eines, criteris i decisions. Rellegir-los avui no és un exercici de memòria ni una operació de recuperació patrimonial. És una manera de posar en tensió els instruments amb què encara pensem la cultura en un context que ha canviat radicalment.
Aquesta sèrie no revisa el passat per validar-lo ni per corregir-lo. El rellegeix com a infraestructura activa del present. Cada peça parteix d’un article del fons d’Interacció per preguntar-se no què deia, sinó què ja no podem dir igual quan aquell marc entra en contacte amb les condicions actuals de governança, de dades, de tecnologies i de polítiques públiques. No per oferir respostes, sinó per obrir problemes allà on sovint només veiem consensos.
La primera quinzena de gener de 2026 arrenca amb una fotografia diversa però coherent del moment cultural municipal: debats incòmodes però necessaris sobre la música en directe; equipaments que reclamen espai, estabilitat o sentit de projecte; museus que consoliden relats i d’altres que en revisen els límits; processos participatius que intenten ajustar els equipaments a la vida real dels barris; i iniciatives que treballen la memòria, la cultura popular i la formació de públics des de l’arrel local. En conjunt, un mapa que mostra fins a quin punt la cultura continua sent un terreny de política pública, tensió i construcció comunitària als municipis.
La primera quinzena de novembre mostra un mapa municipal en moviment, amb ajuntaments que obren debats sobre nous espais culturals, projecten connexions més sòlides entre recerca i territori, i recuperen equipaments que tornen a situar la cultura al centre de la vida local. També hi emergeixen iniciatives que reforcen el talent jove, la participació ciutadana i la preservació del patrimoni, mentre diversos municipis reivindiquen models més equilibrats de política cultural.