Destacats

  
Durant anys, la relació entre cultura i desenvolupament urbà s’ha mogut entre dues posicions difícils de conciliar. D’una banda, la cultura s’ha convertit en una paraula central en els discursos sobre innovació, competitivitat i qualitat de vida urbana. De l’altra, les polítiques públiques han continuat treballant sovint amb indicadors febles, parcials o directament inexistents a l’hora d’avaluar què aporta realment la cultura a una ciutat. El resultat és conegut: la cultura és invocada constantment com a motor de transformació urbana, però continua sent un dels àmbits més difícils de mesurar amb criteris comparables i operatius.
  

  
Llegit avui, aquest document del CERC continua interpel·lant una de les debilitats persistents de les polítiques culturals: la dificultat per explicar què transforma realment la cultura.(n. de l'e., 2026)

Si sabem comptar assistents, entrades venudes o retorn econòmic, resulta més complex entendre com un esdeveniment cultural modifica les relacions socials, reforça identitats compartides, contribueix al benestar o genera noves capacitats col·lectives. Aquest treball proposa una metodologia per començar a respondre aquestes preguntes.

  
L'avaluació de les biblioteques públiques ha estat dominada durant dècades pels indicadors d'activitat: nombre de préstecs, visites, col·leccions o usuaris. Aquest informe, elaborat per l'Observatori de les Polítiques Culturals per encàrrec del Ministeri de Cultura francès, proposa un canvi de perspectiva. La pregunta deixa de ser què fan les biblioteques per centrar-se en què canvien en les persones i en els territoris.

  
El llibre El trabajo cultural, de Toby Miller, analitza les condicions socials, econòmiques i polítiques que estructuren el treball cultural i les desigualtats que travessen les indústries creatives.