Destacats

Les ciutats que entenen la cultura com una infraestructura


  
Llegit avui, el Cultural Cities Enquiry (2019) resulta especialment interessant perquè anticipa un debat que s’ha anat consolidant durant els darrers anys: la cultura no és només un sector econòmic ni una política específica, sinó una infraestructura urbana capaç d’incidir en el desenvolupament, la cohesió social i l’atractiu dels territoris. (n. de l'e., 2026) 

El pas del turisme cultural


  
Aquest article és molt més interessant avui que quan es va publicar. Llegit el 2026, gairebé sembla un text premonitori sobre una qüestió que ara és central: quan la cultura s’utilitza per singularitzar un territori, què s’està reforçant realment: vida local o economia de l’atracció? (n. de l'e., 2026)
  
  
Una reflexió que reivindica el turisme cultural com a experiència relacional i no només com a consum d’atractius, posant el focus en la connexió amb les comunitats i els llocs.
  

Més enllà dels diners: aprendre a llegir els impactes de la cultura


  
Llegit avui, aquest document del CERC continua interpel·lant una de les debilitats persistents de les polítiques culturals: la dificultat per explicar què transforma realment la cultura.(n. de l'e., 2026)

Si sabem comptar assistents, entrades venudes o retorn econòmic, resulta més complex entendre com un esdeveniment cultural modifica les relacions socials, reforça identitats compartides, contribueix al benestar o genera noves capacitats col·lectives. Aquest treball proposa una metodologia per començar a respondre aquestes preguntes.

Educació artística no formal: una infraestructura que ja existeix


  
Un informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts mostra l’extensió de l’educació artística fora del sistema reglat. El repte no és tant activar-la com reconèixer-la i articular-la.
  

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural: reformar o repensar el model?


  
Nascuda en plena crisi, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es presenta com a instrument de transformació. L’anàlisi confronta les expectatives inicials amb els resultats i obre el debat sobre el seu futur.
  

Diversitat cultural: de realitat social a problema de governança


  
Les recomanacions d’Eurocities plantegen com afrontar els canvis demogràfics des de la cultura. El repte no és tant programar per a la diversitat com reorganitzar les institucions perquè puguin treballar-hi.
  

La cultura als ODS: presència transversal o absència estructural?


  
Llegida avui, la guia no és només una eina d’aplicació. És un posicionament polític: la cultura no demana ser afegida al desenvolupament sostenible, sinó reconeguda com una de les seves condicions. (n. de l'e., 2026)
    
  
Una reflexió que situa la cultura com a component essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, no només com a valor instrumental sinó com a eix transformador de les polítiques públiques. 
   

Primers passos cap al dret cultural en la infància


  
L’informe La infancia como público cultural planteja un desplaçament de fons en la manera d’entendre la relació entre cultura i infància. Ja no es tracta únicament de preparar futurs públics, sinó de reconèixer els infants com a subjectes culturals en present, amb drets propis i capacitat de participació. Aquest canvi no és només conceptual. Té conseqüències directes en la manera com es dissenyen les polítiques públiques, especialment en el pas d’una mirada centrada en la protecció a una altra que incorpora la participació com a principi estructural
  

El fake no és nou. El que canvia és qui el produeix


  
El llibre de Jorge Luis Marzo traça una història del fake que connecta art, representació i postveritat. La qüestió no és només distingir veritat i mentida, sinó entendre com es construeixen.

Temps al temps

El temps que ens fa gaudir i ens persegueix torna a canviar de referència aquest cap de setmana. Bé, canvia l’hora, el temps seguirà sent el mateix, tan relatiu com sempre. Però més enllà de la seva relativitat o no, què és el temps?