Interacció

La UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar-lo en l’edició d’enguany, amb motiu del centenari del naixement de Felícia Fuster, la Institució de les Lletres Catalanes ha triat com a protagonista el seu poema “No em despulleu"
 

La poeta
 

Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921-París, 2012) va ser escriptora, pintora i traductora. Tot i haver donat a conèixer la seva obra en plena maduresa, amb poc temps va obtenir la complicitat dels poetes i la crítica. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, es va caracteritzar per una forta personalitat de “dona faber”, en paraules seves, i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida. És des d’aquest principi de llibertat que va desenvolupar tant la seva obra plàstica, influïda primer per l’informalisme i l’expressionisme abstracte nord-americà per desembocar després en les innovadores Abstraccions líriques i Plurivisions, com poètica, que va transcórrer de l’avantguardisme europeu a l’assumpció de la tradició d’Orient, en concret, la poesia japonesa moderna. El conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a Obra poètica 1984-2001 (2010). També va escriure el text en prosa “A dins a fora” (dins Barceldones, 1989) i la novel·la inèdita Aquells fanals, i va traduir del francès Obra negra de Marguerite Yourcenar (1984) i, al japonès, Poesia catalana contemporània (1988), amb Naoyuki Sawada. El 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
 

El poema del DMP 2021
 

NO EM DESPULLEU
 

Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d'aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d'aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s'esborra
té importància.

Felícia Fuster 

Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent, 1987]

_______________________________________________________________________