cultura popular

Quan es tracta de les implicacions ètiques, filosòfiques i morals rere l’impacte de la ciència i els avenços tecnològics en les nostres societats i en l’individu, el de la ciència-ficció és el gènere per excel·lència que millor les tracta i explora. 

En aquest sentit, i tot seguint la línia de recomanacions de sèries de televisió que connecten amb les temàtiques i eixos de les Jornades d’Interacció 2017 que vaig encetar l'anterior setmana, proposo aquí Orphan Black (BBC America, 2013-2017): sèrie creada per Graeme Manson i John Fawcett

Amb Interacció 2017: Restablim la connexió com a teló de fons, enceto una línia de recomanacions de sèries de televisió actuals que poden ajudan a dialogar amb els eixos i temàtiques de les Jornades. Més enllà de poder ser considerades un producte d’entreteniment, moltes poden ajudar-nos a repensar en les limitacions i tensions, així com en els avantatges i fortaleses de l’impacte de la ciència i la tècnica en les nostres societats contemporànies.

Des de comèdies a drames passant per la ciència ficció, són moltes les ficcions que en els darrers anys han tingut el camp científic i tecnològic en el seu punt de mira, però poques ofereixen un visió d’aquesta Indústria i del seu impacte en les societats modernes, des de les seves entranyes, com ho ha fet Halt and Catch Fire (AMC, 2014).

Us desitgem feliç Sant Jordi! Com cada any, per celebrar aquesta diada, la Llibreria de la Diputació surt al carrer per apropar la cultura, la lectura i el coneixement al ciutadà. Ens trobareu diumenge 23 d'abril, a partir de les 10 h del matí a l'estand de Rambla de Catalunya, entre Còrsega i Av. Diagonal. A més, gaudirem de la presència de Pilarín Bayés i Fabio Castro, que ens signaran els seus llibres. Us hi esperem.

i així acomiadem la setmana!
 

Wright, David | Palgrave

«Què significa ser una persona amb bon gust en ple segle XXI?  Què cal fer per tenir-ne i per què hauríem de preocupar-nos-en?» Aquest llibre, explora les diverses investigacions científiques sobre el gust, per qüestionar-les i demostrar que el context és canviant, per anar més enllà i actualitzar els debats teòrics i metodològics en l’estudi del gust.

«Understanding Cultural Taste» és una invitació a pensar de forma crítica sobre el complex concepte del gust, responent a la importància que hi té en la participació cultural i tenint en compte implicacions socials com la desigualtat, l’alfabetisme de la ciutadania o les relacions socials de dominació i poder.

  
  
Aquest informe del CoNCA situa els esdeveniments culturals en un terreny que el 2015 encara ha rebut poca atenció en els estudis sobre festivals: els efectes socials que produeixen sobre les comunitats que els organitzen.

  
Ésdansa
  

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.
  

  
Qui pot parlar en nom de la cultura popular? Aquesta és la pregunta que travessa aquest article d’Iván de la Nuez, que revisa amb ironia i escepticisme la relació històrica entre intel·lectuals i “el poble”. L’autor observa amb recel els intents de definir o polititzar la cultura popular des de fora, ja sigui des del mercat, des de les institucions o des de projectes polítics que asseguren saber què necessita la gent. 

La reflexió recorda que la cultura popular no és un objecte que es pugui encapsular o dirigir des de dalt. És un camp de pràctiques, sabers i formes de vida que sovint resisteixen qualsevol intent de representació total. Llegir aquest text permet tornar a una qüestió: com reconèixer la cultura popular sense convertir-la en una categoria administrada o en una narrativa construïda per altres.
  
  

  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

  
    
Un cop llegit el text de Bienve Moya, continua oferint una mirada suggeridora sobre una qüestió que sovint es dona per descomptada: què és exactament una festa? Lluny d’entendre-la com un simple espai d’oci o entreteniment, l’autor la presenta com una construcció cultural complexa que permet a les comunitats reconèixer-se, transmetre memòria i mantenir vincles socials.

Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.