Planificació, gestió i governança

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo?

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

Presentació de l’instrument que ha creat la Diputació de Barcelona per tal de mesurar, comparar i avaluar resultats per impulsar una millora dels serveis, mitjançant uns indicadors comuns. Els Cercles de Comparació Intermunicipal ajuden a fer un diagnòstic de la situació actual, revisar i marcar objectius, donar informació a l'hora de prendre decisions, millorar els estàndards de qualitat dels serveis, planificar i pressupostar serveis, així com a avaluar-ne la implementació.

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer