Informes i documents

  
L’estudi sobre la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la demarcació de Barcelona s’inscriu en un moment en què les polítiques públiques necessiten justificar-se amb evidències. El punt de partida és clar: més enllà de les dades d’ús o dels indicadors tradicionals, cal entendre quin valor generen les biblioteques en la societat. No es tracta només de comptar serveis, sinó d’interpretar què produeixen en termes culturals, socials, educatius i econòmics.
  

  
El Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat (2015) és molt més que un inventari d’activitats, equipaments i entitats culturals. Elaborat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat coincidint amb el seu quarantenari, constitueix un exercici de diagnosi territorial que busca entendre com es produeix, s’organitza i es viu la cultura en una comarca marcada per la proximitat de Barcelona, la diversitat municipal i una intensa tradició associativa.

Què vol dir donar ús a un equipament quan el repte no és només funcional, sinó de sentit? L’estudi de Cal Altisent a Sant Climent de Llobregat no parteix d’un buit d’activitat, sinó d’un municipi amb identitat clara però amb dificultats per convertir-la en projecte cultural estructurat. I aquí apareix la pregunta de fons: com es transforma un relat local en infraestructura cultural operativa?
  

  
Llegit avui, el document manté una vigència notable. Molts equipaments culturals continuen incorporant vocabulari participatiu sense modificar substancialment les estructures de poder que organitzen la institució. Esdevenir públic continua interpel·lant una pregunta clau: fins a quin punt les institucions estan disposades a compartir realment la capacitat de definir què és cultura, com es governa i qui hi pot intervenir?. De fet, aquest projecte, Esdevenir Públic (2014-2015), va resultar guanyador de la primera convocatòria del Premi Internacional Innovació Cultural del CCCB, però el mateix centre no es va veure amb la capacitat de realitzar-lo.(n. de l'e., 2026)
  
  
Les polítiques culturals durant dècades van entendre el museu com una eina de democratització cultural. Obrir portes, ampliar audiències i facilitar l’accés als continguts semblava suficient per legitimar la funció pública de la institució.

  
El document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural (2015) s’inscriu en un moment de revisió crítica del marc normatiu que regula el tercer sector cultural. No es tracta d’un informe descriptiu, sinó d’una eina propositiva que parteix d’un diagnòstic clar: la fiscalitat vigent no està pensada per a la realitat de les associacions culturals, especialment les de petita dimensió, que constitueixen la major part del sector
  

  
  
En anys, l’avaluació cultural s’ha associat al control: indicadors, resultats, justificació. El model d’avaluació estratègica planteja una altra cosa. No es tracta només de saber què passa, sinó d’entendre per què passa i què es pot fer amb això.
  

  
L’estudi elaborat per la European Expert Network on Culture analitza el comportament de l’ocupació en els sectors culturals i creatius (SCC) en el context de la crisi econòmica iniciada el 2008, amb una hipòtesi de partida clara: aquests sectors han mostrat una certa capacitat de resistència en comparació amb el conjunt de l’economia.

  
L’estadística de despesa en cultura de l’administració local a Catalunya de 2013 ofereix una base sòlida per entendre el pes real de la cultura dins l’acció pública local. No és només una fotografia pressupostària. És, sobretot, una manera de veure com es distribueixen les prioritats, quins àmbits es consoliden i quines tensions travessen el sistema cultural en un context de crisi.
  

​
  
En un moment en què moltes polítiques culturals buscaven sortir de la inèrcia, aquest document va proposar una cosa poc habitual: passar del marc declaratiu a l’acció concreta en l’àmbit local. Cultura 21: Acciones articula la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible i la tradueix en compromisos operatius per als governs municipals. Rellegit avui, manté una força particular: no tant com a novetat, sinó com a recordatori exigent del que implica governar la cultura amb criteris de drets, sostenibilitat i responsabilitat pública. (n. de l'e., 2026)
  

El document Cultura 21: Accions situa la cultura com a eix del desenvolupament sostenible i reforça el paper dels governs locals en la seva implementació