Entrevista

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del curs ‘Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió’, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

  
Els territoris rurals europeus busquen noves formes de sostenir comunitats, activitat econòmica i vida cultural. Diverses experiències recollides al llibre Vital Village mostren com projectes culturals participatius poden reforçar l’arrelament, activar xarxes locals i construir noves narratives de futur per als petits municipis.
  

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats.

  
Lectura prèvia per a Interacció18 – Sobre la humanitat dels humans
  

Què vol dir educar? Transmetre coneixements? Preparar per a una professió? Adaptar-se a una societat determinada? Pier Paolo Pasolini va dedicar bona part de la seva obra a qüestionar aquestes certeses. Ho va fer des del cinema, la literatura, el periodisme i també des de l'escriptura epistolar.

  
Compartim l’entrevista íntegra a Antonio Rodríguez de las Heras, publicada a nobbot.com. Antonio Rodríguez de las Heras és  catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid i director de l’Institut de Cultura i Tecnologia de la mateixa universitat.

Creiem que totes les seves reflexions tenen un gran valor i mereixen una lectura atenta. També us convidem a passejar pel seu lloc web, on podreu descobrir les seves nombroses creacions, projectes i aportacions, que són una font d’inspiració i coneixement.

  
La dansa pot ser una eina artística, educativa i política per ampliar qui participa de la cultura. La qüestió no és només incorporar la diversitat, sinó transformar les pràctiques que defineixen què és dansar i qui pot fer-ho.
  

  
Llegides avui, aquestes entrevistes anticipen molts debats que després s’han consolidat dins les polítiques culturals: la crisi de legitimitat institucional, la demanda de participació, la centralitat de les cures, la mediació comunitària o la necessitat de repensar els equipaments culturals més enllà de la programació. També mostren els límits d’aquell moment: la paraula “mediació” encara apareix carregada d’expectatives difuses, sovint sense eines clares per transformar estructures més profundes de poder cultural.

Però precisament aquí rau l’interès del document. Captura un instant en què el sector cultural intenta redefinir-se després de l’esgotament dels grans models expansius dels anys anteriors. El comissariat deixa de presentar-se com una pràctica de prestigi per començar a pensar-se com una forma de relació, negociació i conflicte. (n. de l'e., 2026)