Blogs

Interacció defensa la llibertat de pensament i d'expressió. Tota la nostra solidaritat amb la revista “Charlie Hebdo” amb els treballadors i les famílies de les víctimes d'aquest brutal i sagnant atemptat. 

  
Fa uns dies es va celebrar una jornada organitzada pel CERC Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona  ‘Els reptes de les Polítiques Culturals Locals: de la incertesa a la innovació’ dins el marc d’Interacció, una sessió d’espai experimental i de debat entorn a l’existència d’un nou context cultural, el paper tradicional de les administracions i l’aparició de nous agents culturals locals que va reunir un centenar de persones del sector.

Ens van encarregar la coordinació d’aquesta activitat, així com un debat online previ que va servir com a pròleg d’aquesta jornada de qüestionament i intercanvi d’experiències, opinions i moltes incerteses, un espai pensat per a repensar, reconèixer aquest nou ecosistema cultural i trobar les maneres d’articular mecanismes que propiciin una millor convivència i representativitat.

L’educació als museus es va entendre sobretot com una tasca de mediació posterior: explicar exposicions, traduir discursos curatorials o apropar continguts al públic. El text d’Oriol Fontdevila, publicat el 2012, entra directament en crisi amb aquesta idea. Capgirar el museu no defensa simplement més activitats educatives dins les institucions culturals. El que planteja és una pregunta molt més profunda: què passa si l’educació deixa de ser un servei auxiliar i passa a intervenir en la mateixa manera com el museu produeix coneixement, distribueix autoritat i organitza les seves relacions de poder?
  

  
Com es produeix, circula i s’escolta la música en cada moment històric? Aquesta és la pregunta que travessa el llibre Cómo funciona la música de David Byrne, fundador dels Talking Heads. El volum combina memòria personal, anàlisi cultural i reflexió sobre la indústria musical per explicar com els contextos socials i tecnològics modelen la manera de fer música. 

Entre les idees que recull l’article de Víctor Lenore destaca la consideració de la música com una pràctica col·lectiva i situada. Byrne defensa que la música no és només una obra o un producte, sinó una experiència social que depèn dels espais, de les tecnologies i de les comunitats que la fan possible. 

La lectura és suggeridora perquè mostra fins a quin punt els formats, els canals de distribució i les formes de col·laboració artística condicionen el sistema musical. El text permet pensar la música no només com a creació artística, sinó també com ecosistema cultural en transformació constant.